Castellano  |  Contacte

Home | Notícies | Javier Sebastián:" La primera víctima de l'energia nuclear és la veritat"

Javier Sebastián:" La primera víctima de l'energia nuclear és la veritat"

26/05/2011

Javier Sebastián, apel·la a la intel·ligència humana quan parlem d'energia nuclear. El recent accident a la central japonesa de Fukushima i la coincidència amb el vint-i-cinquè aniversari de l'accident de Txernòbil han posat de nou sobre la taula el tema central del seu últim llibre "El ciclista de Chernòbyl" del qual s'ha esgotat ja la primera edició. Professor de l'Institut de Sant Quirze, Sebastián oferirà el proper dimecres 1 de juny una xerrada a la Biblioteca Municipal a l'entorn d'aquest tema.

Amb tot el que ha passat recentment al Japó, torna a estar de moda el tema nuclear?
Desgraciadament sí, tot i que és una moda que no ens fa gràcia a ningú. L'accident de Fukushima i la coincidència amb els 25 anys de l'accident de Txernòbil  han tornat  a crear un interès sobre l'energia nuclear i un debat al seu voltant. De fet, els experts diuen que la veritat és la primera víctima de l'energia nuclear.
 
Perquè diu que la veritat és la primera víctima?
Per començar hi ha 110 teories sobre Txernòbil. Cada accident és únic i esperem que no es torni a repetir, el gran problema de tot això és gestionar la veritat. En el cas de Txernòbil, les autoritats van intentar treure-li foc a l'assumpte, dir que passava menys del que en realitat estava passant. El protagonista de la meva novel·la és Vassili Nesterenko, un dels científics més importants  en relació a temes nuclears de la Unió Soviètica, que va morir l'any 2008. El van convocar a Txernòbil i va estar treballant per aconseguir evitar l'explosió nuclear, i al final ho va aconseguir. Després, ell mateix 
juntament amb d'altres científics i intel·lectuals del país van enviar una carta a Gorbachov, dient que el govern estava amagant la veritat.
 
Què hi deia en aquesta carta, concretament?
Parlaven de la necessitat d'intervenir en diferents aspectes sanitaris en la població, d'incidir en els hàbits d'alimentació, de tenir molt de compte amb l'aigua que s'ingeria.
 
Els van fer cas?
Les autoritats bielorusses, ucraïneses i soviètiques van intentar minimitzar. És el mateix que està passant ara al Japó. Quan va prendre el comandament  l'Agència de l'Energia Atòmica, Fukushima passa a les últimes pàgines dels diaris. El dia que van catalogar l'accident de nivell 7, que és el màxim en l'Escala Internacional, ja no va tornar a ocupar primeres pàgines. Això és la gestió de la informació.
 
Per cobrir la demanda actual d'energia, podem evitar les nuclears?
Malgrat no sóc expert en la matèria, crec que les podem evitar. Les energies renovables, en molt pocs anys, representen ja el 20% de la producció. És cert que si no hi ha vent, el molí no funciona, que si no fa sol, podem tenir un problema, però els éssers humans som molt intel·ligents. Enviem gent a la lluna, obrim i furguem els cervells. De vegades fallem però d'altres l'encertem i hem d'anar de manera urgent i decidida cap a d'altres alternatives a l'energia nuclear.
 
Els cotxes elèctrics són una alternativa al petroli i a les emissions contaminants, però l'energia elèctrica prové en bona mesura de nuclears. Què en pensa d'això?
Tenim un gravíssim problema i l'hem de resoldre ja. No podem deixar això per les properes generacions. Hem de començar hàbits de vida més intel·ligents, com ara el foment del transport públic, la bicicleta, facilitar pàrquings dissuassoris...
 
La seva novel·la El ciclista de Chernobyl, de què parla?
És una novel·la basada en fets reals. Intento explicar que els éssers humans, en les situacions més dramàtiques, som capaços de ballar, de riure, d'estimar-nos. Els personatges -ficticis- de la novel·la viuen en una ciutat a tres quilòmetres de Txernòbil quan passa l'accident. Justament al costat de l'infern, la gent pot viure, enamorar-se i ser feliç.
 
Com es planteja la xerrada del proper dimecres?
Per una banda vull explicar com he fet la novel·la i quines han estat les passes per crear-la. Vull mostrar com m'he documentat i quines de les coses que explico estan basades en dades reals, com ara la contaminació interna dels nens. També he convidat a la xerrada una família que porta una nena de Txernòbil cada estiu. Vull que comparteixi l'experiència que comporta tenir un nen ben alimentat i amb sol i aire lliure durant 6 setmanes. Els nens i nenes literalment floreixen, aquí.
 
Finalment, creu que un altre món és possible?
No només és possible, sinó que és inevitable. Ho està demostrant tota aquesta gent a Plaça Catalunya. No podem seguir amb aquest model.