Com cada mes de març, el dia 8 es celebra el Dia Internacional dels Drets de les Dones. La pròpia existència d’aquest dia és el mostra més clara de que, en aquest camp, queda molt terreny per recórrer.

 

 

 

 

 

El masclisme és incompatible amb amb la democràcia, la llibertat i la igualtat reals, i en els darrers temps veiem com, igual que en altres camps, vivim una regressió que amenaça les polítiques feministes arreu, també a casa nostra. A Espanya, el govern del PP aprofita la crisi per a justificar les retallades, o bé prefereix no posar-se en aquests temes (Rajoy dixit). La dreta alternativa de C’s, és en aquest assumpte (i en tants d’altres) igual o pitjor, les polítiques d’igualtat no estan dins les seves prioritats, i sempre troben alguna excusa per no donar-les suport. I a Catalunya, les polítiques feministes pateixen la mateixa sort de totes les polítiques que no tenen a veure amb les banderes: retallades.

 

 

 

 

 

Tant des del govern com des de l’oposició, els socialistes hem incorporat sempre el feminisme de forma transversal a les nostres polítiques, i els drets de les dones han avançat sempre amb governs liderats pel feminisme socialista.

 

 

 

 

 

I tenim molts motius per continuar la lluita pels drets de les dones: les dones guanyen 6 punts anuals menys que els homes. La taxa d'activitat femenina és prop de 10 punts menor i la taxa d'atur és 4 punts superior. La bretxa salarial és del 23%. El 67% de l'ocupació temporal a temps parcial és realitzada per dones. El 81,89% dels contractes indefinits a temps parcial són de dones. Quan hi ha càrregues familiars disminueix la taxa d'ocupació de les dones enfront de la dels homes, que augmenta. Una de cada tres dones entre 18 i 29 anys han patit assetjament. Les pensions de les dones són menors …

 

 

 

 

 

En els drets de les dones, ni un pas enrere! Com sempre exigim des del feminisme socialista: FETS, no paraules només!