Els clubs de lectura viuen un moment dolç a la Biblioteca de Sant Quirze
Quatre grups d’aficionats a la literatura es reuneixen periòdicament a l’equipament cultural per conversar sobre una novel•la determinada
Els clubs de lectura, cada vegada més consolidats a Sant Quirze, s’han erigit en els darrers anys com un dels aliats principals de la Biblioteca Municipal per fomentar els llibres i les visites a l’equipament cultural. D’origen anglosaxó, les reunions de persones aficionades a la literatura que es troben periòdicament per conversar sobre una novel•la han proliferat durant l’última dècada. En el cas de Sant Quirze, l’experiència va començar l’any 2003 amb un grup que actualment està format per 25 persones i que, degut al seu èxit, es va ampliar a un segon cercle del club de lectura d’adults. A més, fa tres anys també van néixer un club adreçat als nens i les nenes i un altre dirigit als adolescents. Jaume Prat, responsable dels clubs de lectura d’adults, considera que el boom, segons ell sorprenent, d’aquest fenomen cultural, es deu a que “permet compartir en una data concreta el que ha despertat en cada lector una novel•la”, fet que, segons assegura, resulta molt enriquidor. A més, Teresa Casas, directora de la Biblioteca Municipal, apunta altres causes de l’èxit d’aquest tipus d’activitats, com són “la vessant socialitzadora” i “la tasca de les biblioteques públiques”. Esdeveniments com aquests o l’Hora del Conte dirigit als nens estan fent que l’equipament municipal deixi de ser únicament un lloc per anar a estudiar en silenci i esdevingui, segons Casas, “un espai de lleure i de trobada on pots aconseguir tot tipus de documents”.
Reunions enriquidores
Els cursos del club de lectura comencen quan el dinamitzador del grup elabora un llistat de novel•les contemporànies que gairebé sempre es poden trobar a la xarxa de biblioteques públiques. “Trio obres de qualitat literària contrastada, més enllà dels gustos particulars de cadascú”, afirma Prat. “Des de fa tres cursos, procuro centrar les sessions en uns autors que pertanyin a una literatura d’una cultura determinada”. Així doncs, la columna vertebral d’aquest any la formen les obres hongareses d’autors com Sándor Márai o Agota Kristof, mentre que anteriorment va ser el torn de la literatura alemanya i siciliana. Un cop escollits els llibres, cada tres setmanes es celebra una reunió centrada en una novel•la que comença amb una introducció del propi Jaume Prat per centrar el marc de discussió, i després tenen lloc les intervencions dels usuaris, que aborden aspectes de l’obra com els personatges, l’estil literari i el transcurs de l’acció.
Segons els i les participants consultats, un dels punts més enriquidors de les sessions és descobrir noves lectures i interpretacions a partir de l’experiència dels companys. La força de la literatura més enllà de les pàgines d’un llibre es confirma amb altres activitats característiques del club de lectura de Sant Quirze, com són les rutes literàries, les sortides al teatre i al cinema i, especialment, el viatge de final de curs que s’organitza a algun dels escenaris on han tingut lloc les novel•les comentades. “L’any passat vam anar a Sicília perquè havíem treballar molts temes relacionats amb la màfia; va ser una forma de fer un grup d’amics a part del club de lectura”, afirma la Joana, una de les participants.
Literatura per als més joves
La passió per la literatura, però, comença a edats molt curtes, com demostra el club de lectura infantil, que aplega cada mes 14 nens i nenes de cinquè i sisè de primària. La responsable del grup, Meritxell Riera, troba “molt recomanables” aquestes activitats perquè “són entretingudes i divertides i creen l’hàbit de venir a la Biblioteca”. Pel que fa al club de lectura juvenil, la participació es redueix a partir del segon curs d’ESO, degut, entre d’altres motius, a les lectures obligatòries que s’encomanen a l’institut. Tot i això, l’encarregada de les reunions, Rebeca Abellan, es mostra flexible amb els i les joves, proposa novel•les exitoses de terror i de misteri i planteja reunions dinàmiques i amenes per atraure la seva atenció. “Es parla de temes actuals, qüestions que tenen a veure amb l’autor del llibre i amb accions de la novel•la que els han pogut passar a ells”, diu Abellan.
L’experiència lectora també s’ha traslladat al món d’internet, ja que actualment les reunions tradicionals conviuen amb altres que tenen lloc a través de la xarxa, com són la pàgina ‘Clubdelectura.es’, que constitueix un punt de trobada per als diferents grups d’arreu de l’estat, o la comunitat del ‘Què llegeixes?’, un espai impulsat per la Generalitat de Catalunya per compartir experiències literàries.
L’èxit d’aquestes activitats coincideix amb el bon moment dels índex de lectura. Segons dades de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, el percentatge de persones que llegeixen freqüentment en el seu temps lliure ha crescut un 7,7% entre el 2001 i el 2010 i, per tant, el 43,7% de la població es considera lectora freqüent.
Escolta el reportatge radiofònic sobre els clubs de lectura emès a Ràdio Sant Quirze.