La psicòloga Elena Fernández destaca la importància d’entendre la malaltia de l’Alzheimer

Comprendre la malaltia de l’Alzheimer i digerir els canvis que provoca en els éssers estimats són alguns dels primers passos que cal dur a terme per afrontar una malaltia que afecta a més de 600.000 persones a l’estat espanyol. Per això, la psicòloga Elena Fernández Gamarra, secretària de l’associació Alzheimer Catalunya, oferirà demà, dimecres 23, a partir de les 18 hores a la Masia de Can Feliu, una conferència sobre aquesta patologia dins del cicle de xerrades de l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran. Un dels eixos del simposi consistirà a diferenciar els signes habituals de l’envelliment respecte els símptomes de la demència. “Una persona que comença un procés de demència no s’enrecorda què ha oblidat”, apunta Fernández, mentre que en el cas de l’envelliment habitual, la persona afectada sí que recorda que ha oblidat alguna cosa. 

L’Alzheimer és una malaltia degenerativa de les neurones que té més presència en els sectors d’edat més avançada, tot i que no és una patologia que afecti exclusivament la gent gran i es poden diagnosticar casos ja en l’edat adulta. El nombre d’afectats per la demència va en augment a causa de l’increment de l’esperança de vida als països desenvolupats. El procés de degeneració de les neurones provoca una pèrdua progressiva de les capacitats psicològiques que es concreten en la pèrdua de memòria i la desorientació en fases inicials i en les dificultats per parlar o per moure’s en estats més avançats de la malaltia. A més d’afectar els propis malalts, l’Alzheimer també castiga els familiars i les persones més properes. “És un canvi que han de poder anar acceptant poc a poc i amb el que això significa, perquè la persona que ha estat al seu costat durant tota la vida ja no hi és com hi era abans, i això provoca processos d’acceptació i de dol”, afirma la psicòloga, que reconeix que és un tràngol molt dur. “Hem d’entendre que la persona que pateix la malaltia intenta comunicar-se amb nosaltres com el seu cervell li deixa, i si perdem de vista que hi ha aquesta patologia que li està fent fer aquestes coses, és quan es fa més difícil”, diu.
      
Si en el cas de les famílies el repte principal és l’acceptació, una recepta recomanable per als malalts és l’establiment d’unes rutines. Com que encara no s’ha descobert un medicament que serveixi per aturar l’Alzheimer, les persones afectades es veuen obligades a conviure amb la malaltia. “Necessiten que el seu món de referència no variï gaire, i si varia, que estiguem allà per ajudar-los a fer front als canvis si, per exemple, ha de traslladar-se a una residència”, explica Fernández.