Eduard Estivill: “Per dormir bé, hem de preparar el son”

A les tàctiques tradicionals per atrapar el son de comptar ovelles o de cantar una nana se li va sumar ja fa uns anys el mètode del famós pediatra i neurofisiòleg Eduard Estivill. Director de la Clínica del Son de l’Institut Universitari Dexeus de Barcelona i autor de diversos llibres sobre la temàtica (Nen, dorm; Mètode Estivill) que s’han traduït a vint idiomes, fa més de 30 anys que el doctor es dedica a investigar les patologies que tenen a veure amb la son. El metge ha visitat aquesta setmana Sant Quirze per compartir els seus coneixements amb els pares i mares del poble.

Dormen pitjor els nens catalans d’avui en dia respecte a fa uns anys?
No, avui en dia tenim més informació sobre per què alguns nanos dormen malament. Abans es pensava que hi havia nens que dormien bé i altres malament, com si fos una loteria i els pares hi haguessin de conviure. Actualment sabem que això no és així.  Els nens catalans dormen igual de malament que els nens de la resta del món. Concretament, hi ha un 30% dels nens que tenen dificultats per començar a dormir solets i es desperten molts cops durant la nit. Això no és una malaltia, sinó que és una manca d’organització de l’hàbit de dormir. El son és una necessitat del cos, però dormir bé és una cosa que s’ensenya. Gràcies als avenços científics en el marc de la cronobiologia, la psicologia i la pedagogia, vam aprendre a solucionar-ho.

El son és un aspecte molt necessari perquè el cos es recuperi, però alhora es veu afectat per qualsevol desequilibri.
El son és com un taller o una fàbrica on reparem i restaurem el que hem gastat el dia anterior i necessitarem pel dia següent. A més, és cert que qualsevol cosa que ens passi durant el dia pot afectar el nostre son. No és que sigui fràgil, és que estem desperts per poder dormir i dormim per poder estar desperts.   

On hem de buscar els factors que provoquen les dificultats per dormir bé?
Com que el son és un hàbit, la causa que no s’ensenyi bé no és per culpa del nen. Un hàbit és una cosa que no sabem fer i que aprenem a base de repeticions, com per exemple aprendre a menjar la sopa amb cullera o rentar-se les dents amb un raspall. Segurament, la incorporació de la dona al treball i el fet que treballi doble fan que potser no hi hagi tant de temps per poder ensenyar aquests hàbits als nens. De totes maneres, quan expliques als pares com s’ha de fer, són uns magnífics educadors. Aquesta ha estat la nostra feina: posar en paraules molt entenedores aquests avenços científics de com hem d’ensenyar els nens a dormir bé. Per això han tingut tant d’èxit els llibres i les conferències que fem.

Vostès ensenyen els pares a ensenyar els fills, però creu que els propis pares dormen bé?
Hi ha un 20% dels adults que dormen malament per raons molt variades. Hi ha gent, per exemple, que treballa de nit i ha de dormir de dia, persones que prenen molts cafès, gent que té malalties com l’Alzheimer o l’esquizofrènia, etcètera. De tota manera, la causa més important és el cúmul de tensió i d’estrés al qual ens veiem sotmesos a causa del ritme de vida. Els pares d’avui en dia potser no tenen tant temps com tenien els d’abans, i això fa que molts pocs confonguin educar un nen amb la sobreprotecció. Arriben tard a casa, cansats de treballar, i els resulta més difícil enfrontar-se a l’educació d’un infant.

Quines són les condicions idònies per poder descansar bé?
Per dormir bé, hem de preparar el son. És a dir, el son no ve de cop. És com la llum, que no dóna pas de cop a la foscor, sinó que pel mig hi ha el crepuscle. La vigília seria la llum, i nosaltres hem d’anar desconnectant de mica en mica per poder anar al llit i que el son surti. És importantíssim que dues o tres hores abans d’anar a dormir, no fem res de la feina que duem a terme habitualment: desconnectem els mòbils, els ordinadors, no estiguem connectats a cap xarxa social i fem una activitat totalment diferent a la laboral. Això farà que el nostre cervell desconnecti de mica en mica i que quan arribem a la nit podem dormir amb normalitat. 

Encara són vàlids els recursos tradicionals com la nana, el conte o comptar ovelles?
Són rutines que desconnecten el cervell. És bo que abans d’anar a dormir, però no a l’hora d’anar al llit, estiguem una estona amb els nens i els expliquem un conte o històries. Això propicia la comunicació entre pares i fills. D’altra banda, la típica idea de comptar ovelles simplement significa pensar en alguna cosa que no ens preocupi. Tot i això, quan algú dorm malament per altres causes, per més ovelles que compti no aconseguirà dormir.