"Després de molts anys, he tornat a trobar la pintura aquí, a Sant Quirze"

Metge reumatòleg del Parc Taulí i veí de Sant Quirze des de fa 20 anys, Enrique Casado ha recuperat enguany una afició que l’acompanya des de petit: el dibuix i la pintura. Des del gener forma part del Grup TT –Traç i Taca– i, durant la Festa Major, una de les seves obres, una reinterpretació de la plaça de la Vila, va ser escollida en el sorteig de la mostra col·lectiva de l’alumnat.

Fa 20 anys que vius a Sant Quirze. Quina és la teva vinculació amb el municipi?
Vaig néixer a Sabadell i fa més de 25 anys que treballo al Parc Taulí. Quan va néixer la meva segona filla, ara fa 20 anys, vam decidir venir a viure a Sant Quirze. Sempre dic que ha estat una de les millors decisions de la meva vida. M’agrada la tranquil·litat, la vida de poble i, alhora, tenir Sabadell tan a prop.

Però la meva relació amb Sant Quirze ve de molt abans. De petit venia amb bicicleta des de la Creu de Barberà fins a la Fleca de la Conxita a comprar un pa que ens agradava molt. Qui m’havia de dir que anys després acabaria vivint aquí!

I com vas recuperar la teva afició per la pintura?
De petit ja m’agradava molt dibuixar i pintar, però quan vaig començar Medicina ho vaig anar deixant de banda. Durant anys només recuperava aquesta afició en alguns viatges, fent petits esbossos.

Fins que un dia em vaig trobar un amic que anava a fer classes al Grup TT, al carrer Nou. I aquí va aparèixer una d’aquelles casualitats que sembla que estiguin escrites: és el mateix carrer on hi ha aquella Fleca de la Conxita a la qual jo venia de petit amb bicicleta.

Des del gener intento anar a les classes d’en Jordi Alba, que és un gran mestre i una gran persona, sempre que puc.

El teu quadre de la plaça de la Vila va ser escollit en el sorteig de la Festa Major. Què va significar per a tu?
Em va fer molta il·lusió. Feia més de 25 anys que no pintava un quadre a l’oli i vaig escollir la plaça de la Vila perquè és un dels espais més emblemàtics i més viscuts pels quirzetencs i quirzetenques.

Quan vaig saber que una veïna havia escollit el meu quadre em vaig posar molt content. Tot i que ara tinc una “obligació”: n’hauré de pintar un altre, perquè li vaig prometre a la meva mare que li regalaria aquest!

Què t’aporta formar part del Grup TT?
M’ha permès recuperar una part de mi que havia quedat una mica arraconada durant molts anys. La meva feina com a metge és molt intensa i tornar a pintar m’ajuda a desconnectar. Quan estic davant d’una tela en blanc, durant una estona deixo de pensar en la feina i em concentro només en el que tinc davant.

De fet, diria que he recuperat una peça que faltava en el puzle de la meva vida.

I què tenen en comú la medicina i la pintura?
Més del que podria semblar. Quan estic davant d’una tela en blanc, em recorda una mica a quan estic davant d’un pacient que encara no sé què té: primer observes, intentes entendre què tens davant, busques pistes i vas prenent decisions. Amb la pintura passa una mica el mateix: a través del dibuix, del color i de les diferents capes vas construint el quadre.

M’agradaria poder combinar aquests dos arts durant molts anys. I crec que cadascú hauria de trobar el seu propi espai de desconnexió. Jo, després de molts anys, l’he tornada a trobar aquí, a Sant Quirze.