Dates assenyalades

Dia establert per les Nacions Unides. La mutilació genital femenina és reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes: viola els seus drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmeses a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants, i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort.

Jornada reivindicativa contra la bretxa de gènere a la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques. L’objectiu és aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa en la ciència per a les dones i les nenes, tot aconseguint la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones i les nenes. Es tracta d’un dia internacional establert per Nacions Unides

Celebració promoguda per l’Aliança Europea de Salut Sexual, que dona valor al paper que l’amor i la intimitat sexual tenen en el benestar i la qualitat de vida de les persones. L’OMS recorda que la salut sexual no és només l’absència de malaltia o de disfuncions, sinó que la salut sexual requereix una aproximació positiva i respectuosa a la sexualitat i a les relacions sexuals segures, lliures de coerció, discriminació o violència.

Té lloc des de 2010 gràcies a una iniciativa de l’organització The Justin Campaign (fundada en memòria de Justin Fashanu) per combatre la LGBTIfòbia en l'esport. La data triada és la data d’aniversari de Fashanu, el primer futbolista en actiu obertament gai. Fashanu era britànic, d'origen nigerià, la seva carrera esportiva la va fer majoritàriament en el futbol anglès i va arribar a jugar en més de cinc equips.

Commemoració que pretén fer més visible la bretxa salarial entre dones i homes i que respon a una crida del Parlament Europeu per sensibilitzar la ciutadania i mostrar el paper fonamental dels agents socials en la reducció de la bretxa. Es basa en un dels principis fundacionals de la UE: “El mateix sou per la mateixa feina”.

Es commemora la lluita de les dones per la igualtat de drets, oportunitats i resultats i exigeix la fi d’assetjaments, discriminacions i altres tipus de violències com el tràfic de dones, la mutilació genital femenina o els matrimonis forçats. Reconegut per l'ONU, l’origen del Dia és en la vaga d'obreres tèxtils nord-americanes del 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la indústria tèxtil Triangle Shirtwaist Company, el 25 de març de 1911.

És una forma de celebració de la comunitat trans*, en tota la seva diversitat.

Va ser impulsat per l’activista trans Rachel Crandall el 2009, ràpidament es va popularitzar i s'ha convertit en el dia de celebració del fet trans* més conegut internacionalment. Fins aleshores era més conegut el Dia de la Memòria Trans*, pensat per recordar les persones que han estat assassinades pel fet de ser trans*; per aquest motiu es va considerar necessària una diada en positiu.

Té l’objectiu de conscienciar sobre la doble discriminació pel fet de ser dona i lesbiana.
És un dia per posar de manifest el fet i les reivindicacions lèsbiques, i el dia de celebració lèsbica més conegut a Catalunya i internacionalment. Tot i que es desconeixen els seus orígens, es té constància que es reivindica, com a mínim, des del 2008, amb l’objectiu de fer èmfasi en les realitats lèsbiques i que no quedin invisibilitzades per les altres realitats del col·lectiu LGBTI+.

El Dia Internacional contra l'LGBTI-fòbia és el 17 de maig. El seu objectiu és conscienciar sobre les violències i discriminacions que pateixen les persones del col·lectiu LGBTI+.

És una de les diades de commemoració del col·lectiu LGTBI+ més conegudes i amb més ressò en l’àmbit internacional, amb accions en més de 130 països, reconeguda per diversos estats i institucions internacionals, com el Parlament Europeu o l’Organització de les Nacions Unides.

Té els seus orígens en una campanya internacional de 2005 que va rebre el suport de més de 24.000 persones i de les principals associacions internacionals LGBTI+, durant la qual es va escollir el 17 de maig per commemorar que el mateix dia de 1990 l’Organització Mundial de la Salut va decidir eliminar l’homosexualitat de la seva classificació internacional de malalties.

El Dia de l'Alliberament LGBTI+ o Dia de l’Orgull LGBTI+ és el 28 de juny i és el principal dia de reivindicació i visibilització del col·lectiu LGBTI+, amb actes, manifestacions i desfilades arreu del món.

A Catalunya la primera manifestació per l’alliberament LGTBI+ va tenir lloc el 26 de juny del 1977. Va ser organitzada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya i s’hi van sumar diverses organitzacions feministes, veïnals, sindicats i partits polítics. La manifestació va ser dissolta per la policia. En aquell moment les pràctiques homosexuals i el transvestisme estaven perseguits legalment.

Té els seus orígens en l’anomenada rebel·lió de Stonewall, que va començar el mateix dia de l’any 1969 a Nova York i que es considera l’inici del moviment per l’alliberament LGBTI+. Els fets que es commemoren són una sèrie de revoltes contra la policia que van començar amb una batuda policial al bar Stonewall. Com que el fet LGBTI+ estava penat legalment, aquest tipus d’actuacions policials eren freqüents. En l’inici dels enfrontaments van destacar algunes figures de l’escena drag afroamericana com Marsha P. Johnson i Stormé DeLarverié (el terme drag incloïa aleshores tant el transvestisme com les identitats que avui coneixem com a transgènere). La primera era una drag-queen i treballadora sexual i el segon, un drag-king. Als disturbis hi van participar les persones LGTBI+ i persones del barri Greenwich Village (principalment persones racialitzades i de classe treballadora) que estaven cansades dels abusos policials. La policia va ser incapaç de contenir els aldarulls durant les tres nits consecutives que van durar i posteriorment es va organitzar una manifestació i una gran quantitat de persones LGTBI+ s’hi van sumar mostrant-se, públicament, orgulloses de ser elles mateixes i sense vergonya, a pesar de la persecució legal i l’estigma social. L’any següent, en commemoració d’aquests fets, va tenir lloc la primera manifestació per l’alliberament LGTBI+, que s’ha anat repetint cada any a moltes ciutats arreu del món. Es considera que aquests fets són la primera vegada que el col·lectiu LGTBI+ va deixar de resignar-se a la persecució i va decidir rebel·lar-se per defensar els seus drets.

El Dia de la Visibilitat No-binària és el 14 de juliol. És un dia per visibilitzar les realitats i les reivindicacions de les persones no binàries, unes de les més desconegudes del col·lectiu LGTBI+.

Va sorgir el 2012 arran de la proposta de l’escriptori canadenqui Katje van Loon a un blog d’internet. Es va proposar com a data el 14 de juliol perquè cau entre el Dia Internacional de les Dones i el Dia Internacional dels Homes. Ràpidament es va popularitzar entre persones, associacions i institucions de diversos països.

Una gran part de les entitats LGTBI+, així com diverses organitzacions internacionals no-governamentals de defensa dels drets humans i, fins i tot, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) han fet, en aquest dia, actes i campanyes de conscienciació sobre les realitats de les persones no-binàries.

El Dia de la Visibilitat Bisexual és el 23 de setembre. És un dia per donar visibilitat a la bisexualitat i conscienciar sobre la bifòbia i el monosexisme, tant de persones heterosexuals com homosexuals.

Té lloc des de 1999 quan Wendy Curry, Michael Page i Gigi Raven, tres activistes bisexuals de l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transexuals i Intersexuals (ILGA) van decidir impulsar-lo com el Dia de la Visibilitat Bisexual, en resposta als prejudicis i la marginació de les persones bisexuals per part de les principals comunitats heterosexuals i les principals comunitats homosexuals.

El Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones se celebra anualment el 25 de novembre per denunciar les violències que s’exerceixen sobre les dones en tot el món i reclamar polítiques en tots els països per a la seva erradicació.

La convocatòria fou iniciada pel moviment feminista llatinoamericà l’any 1981 en commemoració de la data en què foren brutalment assassinades les activistes polítiques i germanes Mirabal l’any 1960 per ordres del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana.

L’any 1999, aquesta jornada de reivindicació fou assumida per l’Assemblea General de les Nacions Unides convidant a governs, organitzacions internacionals i no governamentals a la reflexió i a la realització d’ activitats de sensibilització.