“No hi ha res més important a la vida que ser una persona lliure”

L’Àlvar García Trabanca, santquirzenc d’uns estrenats 80 anys, ha estat l’escollit com a guardonat al Premi Solidaritat 2011 per l’Institut dels Drets Humans de Catalunya. El proper dia 6 de febrer el Parlament de Catalunya acollirà l’acte oficial, on serà investit amb aquest guardó.

-         Àlvar, li atorguen un guardó que, en el fons, reconeix tota una trajectòria. Com van ser els seus inicis en la implicació pels drets humans?

 -         La meva familia, els meus 7 germans i els meus pares, vam venir d’Olivenza (Badajoz) amb moltes necessitats, a viure a les Coves de Sant Oleguer. Allà vam passar tres anys molt durs. I allà, a Sabadell, vaig conèixer el moviment obrer. Em vaig comprometre amb la clandestinitat, vaig començar a repartir octavetes demanant la llibertat sindical i la llibertat democràtica.

-         Una lluita que el va fer trepitjar la presó en diverses ocasions…

-         Sí, l’any 64 vaig estar 48 dies a la presó Model de Barcelona. I al 69 ens van detenir a l’Antoni Farrés i a mi. Com jo sóc creient, em van confondre amb un coordinador entre el Partit Comunista i els capellans. Ho vaig passar molt malament. Pensi que vaig trigar un any a tornar a passar per Via Laietana, on hi havia la comisaría. Aquells temps vaig estar molt vinculat al moviment obrer, a la USOC….

-         I després va començar la seva vinculació a Sant Quirze del Vallès.

-         Efectivament, ara farà 25 anys que sóc a Sant Quirze. El 1978 vam fer un viatge per conèixer la realitat de Cuba, i vam decidir agermanar-nos amb Antilla.

-         Un agermanament que s’ha reforçat en moments difícils.

-         Quan el gran huracà, des de l’Ateneu del Món vam enviar dos contenidors amb material, però estem disgustats perquè un d’ells no va arribar, el vam localitzar a l’Habana i és complicat fer-lo arribar a l’Antilla. A l’hora, des de l’Ateneu del Món també estem compromisos amb El Salvador, Palestina, la Fundació Vicente Ferrer i el Nepal.

-         Què ha après en tots aquests anys de compromís?

-         He après a ser solidari amb tothom, amb mi i amb tothom. Ara mateix sóc a la Residència Assís i allà també intento ser solidari, el més solidari que puc. M’aporta riquesa interior i exterior, aporta una gran riquesa a la meva vida. Penso que aquest reconeixement hauria d’adreçar-se també a aquells que han treballat per la lluita sindical, els barris obrers, els drets humans, com ara Amnistia Internacional.

-         Què valora més en aquesta vida?

-         No hi ha res més important a la vida que ser una persona lliure. I per això he lluitat sempre. No per mi, sinó per tots i cadascú dels que formem part d’aquesta societat.

-         Gràcies i enhorabona de nou Àlvar.

-         A vosaltres.