Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Cultura

L'art santquirzenc de dol, per la mort del pintor local Andreu Martró

L'artista ha mort aquesta setmana a causa d'una greu malaltia


L'art santquirzenc de dol, per la mort del pintor local Andreu Martró

 El pintor santquirzenc Andreu Martró ha mort aquesta setmana a causa d'una greu malaltia que patia feia temps. Artista reconegut a nivell internacional i originari de Sant Quintí de Mediona, Martró ha produït una obra rica i personal exposada a molts museus de l'estat espanyol i present al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Martró es va graduar en Procediments Pictòrics a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis de Barcelona i també va llicenciar-se en Pintura a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. Destaca també la seva tasca com a docent a l'Escola d'Art i Disseny Llotja, on va ser professor de Procediments Pictòrics i Tècniques Murals des del 1970 fins al 2002.
Entre les seves principals obres destaquen els murals de l'altar del Santuari de la Misericòrdia de Reus i el seu estil inconfusible per captar la sensibilitat i les mirades de personatges que transmeten emocions.
Martró va ser sempre una persona compromesa amb l'art santquirzenc, membre actiu de l'Associació de les Arts i les Lletres de Sant Quirze i gran col·laborador de tot tipus d'iniciatives culturals locals.
En el seu record, compartim una entrevista que es va fer per l'Informem, on l'artista ens va apropar al seu univers personal, i a la seva visió del món de l'art:
 

ENTREVISTA A ANDREU MARTRÓ: "El color té a dintre poesia, música"
 
S’obre la porta i apareixen dos ulls desperts, vius i serens. Andreu Martró ens rep amb una mirada sincera, humil, insospitada en un artista de la seva categoria. S’asseu i fixa les pupil•les en un dels seus quadres, el que tenim justament davant nostre. Com ell, el quadre desprèn quietud, calma, ingravidesa. 

Sr. Martró, anem una mica enrera. Podria dir-me quins han estat els autors que han influït en la seva obra?
Tota la Història de l’Art té aspectes que sobresurten, però potser el que encara no s’ha superat de cap de les maneres és el primitivisme. L’expressió directa, plàstica i química que transcendeix darrera nostre. Son moltes les influències que l’art primitiu ha tingut en tota la pintura del segle XX. L’art primitiu és simple, eficaç...
Com recorda els seus inicis?
Quan un pintor comença no ho té fàcil, ja que té un doble parany: caminar cap al propi jo i decantar l’obra cap a terrenys personals i buscar a través del llenguatge les seves armes per poder expressar-se. No es tracta de reproduir, sino de crear. L’art és cultura en tant que torna al poble. Els recordo així, els inicis. 
Què vol dir amb aquesta metàfora, que l’art és cultura en tant que torna al poble?
Quan un fa un quadre i l’acaba, ha fet una creació que esdevé una cosa viva, una imatge viva que colpeix o no a les persones. Acaba el treball de l’artista però comença la veritable vida d’una obra d’art.
I quina és aquesta veritable vida?
Crear o provocar estats d’ànim, de provocar en cadascú quelcom diferent. El color té gran capacitat d’expressar les coses més recòndites. El color té a dintre poesia, música...
Creu en la inspiració o en el treball?
Crec en la inspiració, però cal esperar-la treballant.
La seva obra ens trasllada a un espai entre el somni i la vigília, amb personatges irreals, fora d’aquest món. Què pretén fer sentir a l’espectador?
Vull fer una obra que no proporcioni lluita interior o desànim, sinó que ens ajudi a veure les coses amb calma. Pel que fa als personatges, com que crec que l’art és una utopia, jo prenc la figura humana com a significat d’art, és a dir, una figura humana utòpica. Vull retratar l’anhel de perfecció que té l’esperit de l’ésser humà. Evidentment, si fóssim perfectes no ens mataríem...
Vostè que és mestre, com veu els artistes joves d’avui?
He deixat la docència per no compartir les polítiques d’ensenyament que van implantar les carreres i cicles de curta durada. Volien que els mestres féssim quelcom impossible: ensenyar en 2 anys el que abans eren 5. Crec que el principal motor de l’artista és la seguretat en ell mateix i en saber  el moment just i oportú en què ha acabat el quadre. Un pintor ha de saber pintar l’emoció. Ha de saber pintar l’emoció a través de la forma, el color, la textura i la composició, que són el pont d’unió entre la realitat i l’abstracció. 
I finalment, quan d’aquí 200 anys algú contempli un dels seus quadres, quines emocions li agradaria despertar?
Silenci, soroll, vibracions, formes naturals amb geomètriques, calma, serenor. L’abstracció de la realitat.