“El meu llibre reflecteix la filosofia de la vida i de creació d’en Jordi Calvís”

El periodista d’origen santquirzenc Robert Sendra ha escrit la seva primera novel·la: “La parida”. Un llibre inspirat en la vida de l’artista, també santquirzenc, Jordi Calvís, qui pateix esclerosi múltiple. Es tracta d’una obra entre la ficció i la invenció que portarà el lector/a a la reflexió.

D’on sorgeix la idea d’escriure aquest llibre i per què?
Quan vaig conèixer en Jordi Calvís, la seva forma d’afrontar l’esclerosi múltiple i l’estil tan personal i vívid que donava als seus quadres, vaig saber que rere el seu periple hi havia una bona història.

Sobretot, una història inspiradora per a tants i tants artistes (pintors, escriptors, músics) o professionals del món de les lletres que potser no tenen la barrera física d’una malaltia, però sí han de fer front a les barreres mentals (unes pròpies i altres imposades) que els impedeixen viure amb plenitud la seva vocació, acceptar-la i mirar de dedicar-s’hi sense complexes.

Primer vaig plantejar el llibre com una biografia novel·lada, però aviat vaig veure que no seria possible, perquè hi havia moltes coses dels pensaments i de la vida del Jordi Calvís que mai coneixeria prou bé. Aleshores va entrar la ficció i la invenció. El meu vessant de periodista va perdre la batalla davant del meu costat escriptor. Així és com va sorgir un segon protagonista, en Fran Petit, que també és el narrador de la història. Es tracta d’un jove llicenciat en Periodisme que està perdut sobre el que vol a la vida, i a mesura que descobreix la història d’en Jordi, inicia un camí d’autoconeixement.

Tot i que a La parida hi ha molta ficció, crec que s’hi reflecteix la filosofia de vida i de creació d’en Jordi Calvís, i tots hauríem d’aprendre una mica d’ella.

En quin moment apareix aquesta relació amb en Jordi Calvís?

El vaig conèixer cap al 2012, quan li vaig fer una entrevista per a Diari Sant Quirze, on aleshores treballava. Ràpidament vam connectar i, més endavant, vaig ajudar-lo a fer un vídeo per a una exposició que va fer al Museu Marítim de Barcelona. Poc després (diria que pels volts del 2015), li vaig plantejar la idea boja del llibre, i hi va estar encantat. Vam fer entrevistes en profunditat per desgranar la seva biografia, i allò va ser el germen de La parida.

Li estic molt agraït per la confiança d’explicar-me aspectes tan íntims de la seva vida i per permetre’m passar-los pel sedàs de la ficció. En Jordi ha tingut molta paciència amb mi i amb el projecte. Ha respectat el procés creatiu del llibre, que ha anat mutant amb els anys, i els meus temps a l’hora d’escriure, que no han estat precisament ràpids.

Per què l’esclerosi múltiple? Què t’ha portat a abordar aquest tema?

Vaig llegir un cop una reflexió que em va colpir: l’esclerosi múltiple sol arribar i diagnosticar-se a l’inici de la vida adulta de les persones. Precisament quan estàs establint les bases del que vols que sigui la teva vida, tant en l’àmbit personal i familiar com a en el professional, aquesta notícia fa que tot trontolli. Des del punt de vista narratiu, és una idea amb molta força, perquè genera conflicte, canvi, evolució del personatge, empatia…

Vaig voler contraposar aquesta realitat amb la d’un jove periodista que no pateix la malaltia, però que tot i això, també està bloquejat, perquè la precarietat del periodisme i el seu desencís professional i vital fan que senti que no troba el seu lloc en el món.

Quin ha estat el moment més complicat de tot el procés?

La veritat és que tot el procés ha estat carregat de dificultats. Escriure una novel·la vol dir prendre decisions constantment sobre la trama, i si a més ets autor autopublicat com jo, també has de prendre decisions sobre la portada, sobre la correcció, sobre la data de llançament… Tot un aprenentatge per a una persona indecisa com jo!

Des del punt de vista de la construcció de la història, el més difícil per a mi ha estat quadrar les tres línies temporals que hi ha a La parida: la del passat del Jordi Calvís, la de la vida d’en Fran Petit i la de les converses entre ambdós.

Estàs satisfet amb l’obra? Penses dedicar-te a l’escriptura? 
N’estic orgullós. Estic content del camí que he recorregut per arribar fins a aquí, de les idees que transmet el llibre i de les bones crítiques que he rebut dels primers lectors.

M’encantaria dedicar-me a l’escriptura, però em sembla molt difícil econòmicament. Crec que estic trobant un equilibri molt satisfactori i compatible entre la comunicació corporativa i l’escriptura.

Després de l’estiu, reprendré la meva segona novel·la, que en realitat ja està molt avançada, perquè la vaig iniciar abans que La parida. És una història de realisme màgic històric ambientat a la Vall Fosca.

El proper dijous 13 de juliol a les 18.30h presentarà "La parida" a la sala d’actes de la Biblioteca de Sant Quirze. L'acte comptarà amb la presència de Jordi Calvís, l’escriptor i periodista Xavier Vidal i en Robert Sendra. 

Podeu comprar el llibre “La Parida”, en aquest enllaç. I trobareu més informació sobre el Robert, a www.robertsendra.com.