Medi Ambient
L’Ajuntament es reitera en la importància de desfer-se correctament de les tovalloletes humides
El seu mal ús genera importants avaries, embussos i un elevat cost per a l’administració i, per tant, per a la ciutadania
El mal ús de les tovalloletes higièniques comporta greus problemes per al clavegueram. Tal com es veu a la fotografia, aquests materials col•lapsen i embussen les xarxes, generant avaries i, per extensió, un elevat cost per a l’administració. En aquest sentit, l’Ajuntament es reitera en la necessitat de fer un bon ús de la xarxa i evitar els mals hàbits.
De fet, cal remarcar que perquè la tovalloleta desaparegui pel medi aquós cal que sigui biodegradable. Tot i així, el fabricant no acostuma a informar sobre el termini perquè desaparegui. I aquest és un punt important, doncs si la dissolució és lenta el problema de l’embús és latent.
El 2015 es van llençar als vàters dels 36 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona més de 4,4 milions de quilos de residus, gairebé 1,4 quilos per habitant. Segons l’informe Catalunya cap al Residu zero de l’any 2015, s’estima que el consum de tovalloletes humides a Catalunya és de 892 milions de tones, que equival a 12 milions de paquets l’any, i això es tradueix en 6.000 tones de residus d’aquest producte l’any a Catalunya.
A la UE, l’associació que agrupa les empreses de subministrament d’aigua i sanejament de 27 països, l’EUREAU, sosté que les tovalloletes generen una despesa d’entre 500 i 1000 milions d’euros/any.
El mateix maldecap afecta directament a les comunitats de veïns: 8 de cada 10 serveis de neteja a les canonades dels edificis d'habitatge són per culpa d'aquests embussos, i cada reparació costa a la comunitat un mínim de 300 euros. A banda de l'econòmic, també provoquen un problema mediambiental: en episodis de pluja intensa, l'aigua que no pot ser absorbida pel sistema de clavegueram va a parar al mar o als rius amb tot el que s'hi llença, incloses les tovalloletes.
Per tot això, cal obrar amb responsabilitat, tenint en compte que el que llancem a la claveguera ha de ser biodegradable i, a menys sòlid, millor. Cal reflexionar sobre el cicle de l’aigua, fins i tot la que ha d’anar a la depuradora abans d’arribar al mar.
