Albertina Santos: “És importantíssim tenir al poble un lloc com el Casal d’Avis”

Albertina Santos Díaz, coneguda al municipi com la Tina, és la flamant guanyadora del Premi Dona de Sant Quirze 2011, que reconeix la tasca d’aquelles dones que han contribuït a la igualtat de gènere o a impulsar el paper del sector femení. La seva aportació al municipi està molt lligada al Casal d’Avis, ja que és una de les fundadores de l’equipament i sempre ha format part de la seva junta, s’ha responsabilitzat de la cuina, coordina la sala de festes i se la troba allà on se la necessita. La Tina abandona una animada partida de jocs de taula a la sala d’usos múltiples del Casal per valorar el guardó que va recollir dimarts passat i fer un repàs de la seva trajectòria.  

- Com vas viure el lliurament del Premi Dona de Sant Quirze?
- Amb una il•lusió molt gran i, a més, amb sorpresa, perquè no m’ho esperava. Fa una setmana em van trucar des de l’Ajuntament i em van dir: “Tina, per molts anys”. No era ni el meu sant ni el meu aniversari, i no entenia perquè em felicitaven. Aleshores em van explicar que m’havien triat com a Dona de Sant Quirze d’aquest any.

- Què creus que va valorar el jurat?
- Sempre m’ha agradat ajudar i col•laborar en tot. Per exemple, hem fet botifarres per tothom qui ens ho ha demanat. Al Casal d’Avis, sóc membre de la Junta i responsable de la sala de festes i de la cuina. Sempre estic apunt quan s’ha de fer alguna cosa.

- Quina ha estat la teva relació amb el poble?
- Tenia 14 anys quan vaig arribar; ara en tinc 82. Fa 68 anys que resideixo al poble; tota una vida, i molt llarga. Tot i que vaig néixer a Galícia, el meu poble és Sant Quirze i me l’estimo molt. Vaig venir de molt joveneta, em vaig casar amb un fill de Sant Quirze, que era conegut al poble com el Joan de l’estació, perquè era fill del cap de l’estació. A mi se’m coneixia per la jove de l’estació. Quan el Joan va passar a treballar a l’Ajuntament durant 20 anys, se l’anomenava “el señor Juan del Ayuntamiento” (riu).

- Vivies a Sant Quirze i treballaves a Sabadell.
- Gairebé tothom del poble treballava a Sabadell. Jo estava en una fàbrica del sector tèxtil.

- Recordes la fundació del Casal d’Avis?
- L’any 1982 l’alcalde d’aleshores va posar la primera pedra de la construcció del Casal. Jo hi porto la tira d’anys; no sé pas quants presidents han passat per aquí estant jo.

- Ha canviat molt des d’aleshores?
Moltíssim! Ara es fan moltes coses que abans no, com el taller de memòria, l’aquagym, les classes d’ordinador, etcètera. Les sessions de gimnàs són l’única cosa que ja es feia abans. L’edifici també ha canviat molt des que es van fer obres de remodelació. La sala del primer pis està preciosa i té un escenari fantàstic on fem molts playbakcs i hi assagem cada dia. També tenim un cosidor i tota la roba de Carnestoltes és feta per nosaltres.

- De què us heu disfressat aquest any?
Hem anat d’africans per recordar el mundial de futbol de Sud-àfrica.

- Què és el que fa que el Casal d’Avis sigui un servei tan estimat i consolidat?
- Bona part de la culpa la té la Mari Carmen Muñoz (responsable del Casal per part de l’Ajuntament), perquè és una persona que atrau molt la gent i coneix el caràcter de cadascú. És importantíssim tenir al poble un lloc com aquest, perquè hi ha moltes persones que no tenen on anar i estan soles, però vénen aquí, juguen i parlen. A les vuit del vespre tanquem i cadascú torna a casa seva, però tothom ja ha passat una tarda distreta.