Una trentena de quirzetencs i quirzetenques comparteixen l’hora del te

Una trentena de quirzetencs i quirzetenques van compartir ahir dimecres 23 de març a la Biblioteca Municipal de Sant Quirze l’hora del te, gràcies al taller de Tea Time emmarcat dins el programa English Week que l’equipament cultural dedica a la cultura de les illes britàniques. A més de tastar el te negre amb llet característic d’Anglaterra i algunes pastes d’acompanyament, els assistents van poder conèixer moltes de les particularitats que envolten el món del te, des de la seva producció a través de l’arbust ‘camellia sinensis’ fins a la millor forma de consumir-lo o la seva història, entre d’altres. “Encara que ens sonen molts aspectes relacionats amb el te, en general encara hi ha molt desconeixement i cal explicar-ne les característiques amb una mica més de profunditat”, explicava Marta Cots, cap de promoció de Tea Shop, abans de començar el taller.

Un cop començada l’activitat, els i les assistents van demostrar ser amants d’aquesta infusió i van poder resoldre els seus dubtes sobre la millor forma de consumir-lo a través de consells pràctics. Per exemple, Cots va recomanar consumir el te pur sense cap edulcorant, per tal de conservar al màxim el seu sabor, mentre que, en el cas dels tes aromatitzats, va suggerir potenciar els seus ingredients amb sucre. La ponent també va destacar les aportacions nutritives de la infusió, que pot actuar com a antioxidant, com a estimulant, a través de cafeïna, i com a relaxant, gràcies a la theanina.  

Més enllà dels aspectes relacionats amb el consum, els assistents també van descobrir curiositats de la història del te, començant per la llegenda del seu sorgiment fa més de 4.700 anys a la Xina, on l’emperador Shen Nung, que solia prendre aigua bullint per raons higièniques, va descobrir accidentalment el bon sabor que tenia una infusió quan li van caure al got fulles de te. La beguda va arribar als països occidentals gràcies als viatges a l’Àsia cap al segle XVI en els quals els portuguesos van ser pioners. La passió pel te no va trigar a arribar a Anglaterra, i descobrir els secrets de la seva producció a la Xina va esdevenir un afer prioritari per tal de reproduir-ne la fórmula a d’altres territoris. Pel que fa a la famosa hora del te britànica, es creu que el costum va ser una invenció de la duquessa de Bedford, que es va adonar necessitava un petit àpat a base de te i pastes a mitja tarda per tal de suportar la distància entre l’esmorzar i el sopar.