Joan Prim: “Volem que els catalans tornin a tenir la supremacia en el modelisme naval”

El modelista naval quirzetenc Joan Prim ha dedicat bona part de la seva vida a reconstruir a petita escala vaixells de tot tipus que naveguen entre la història de Catalunya. El seu taller és un cau on conviuen diplomes, plànols, llibres, eines i naus en construcció. Prim, que també ha destacat per la seva activitat al poble com a regidor entre el 1983 i el 1987 o com a dissenyador del Parc de les Morisques, ha estat pioner en el reconeixement del seu ofici a l’estat espanyol. Bon part de la seva tasca tant d’artesà com de divulgador queda recollida aquests dies a l’exposició ‘Petits grans gegants de mar i de l’aire’ que organitza el Club Modelistes Navals del Vallès fins al 31 de març.   

- Fa una setmana que es va inaugurar l’exposició. Quina valoració en feu?
- Estem contentíssims. Al Casal Pere Quart de Sabadell ja havíem fet exposicions amb un 80% de peces nostres, i hi havien passat ben bé 7.000 persones. Després vam decidir fer una exposició on només hi participés gent de Sant Quirze, perquè el Club Modelistes Navals del Vallès ja té una certa trajectòria; va ser fundat l’any 1998. A la mostra vindrà gent de tota la costa, com de Lloret o de Blanes, per veure les nostres peces. Fins i tot una persona de Logroño s’ha posat en contacte amb nosaltres per demanar-nos un catàleg, i li podrem enviar un DVD de l’exposició que estem elaborant per obtenir diners per al Club.

- Aleshores podem dir que el modelisme aixeca passions?
- Sí, a Sant Quirze, arran d’aquesta exposició, es volen apuntar al Club entre 10 i 15 persones. Hi ha gent que té por de no saber muntar algunes peces, però jo els animo a venir al meu taller, al carrer Francesc Pi i Margall, 34. Jo el que vull és que surtin alumnes. M’agradaria que es fessin les coses ben fetes i, de fet, el nom de Sant Quirze ja ha començat a sonar perquè hi ha molts clubs que ens han trucat per preguntar-nos com hem muntat alguns models. El modelisme de vaixells s’està perdent i volem ajudar el Museu Marítim i que els catalans tornin a tenir-ne la supremacia, perquè el primer club d’Espanya va ser el de Sabadell, que vaig fundar jo mateix.

- Quan fa que t’hi dediques?
Des de petit havia de fer vaixells per poder menjar. Tinc la carrera d’econòmiques, però mai no m’he posat darrere d’un despatx. Jo volia ser mariner i, a l’època franquista, abans de fer la carrera de marina mercant havies de fer un any a la marina de guerra. Allà vaig fer algun vaixell per a l’almirall, però vaig patir un accident. A partir d’aleshores vaig continuar fent vaixells, fins que un dia va venir a buscar-me a casa el Museu Marítim de Barcelona. Allà hi he estat prop de 27 anys i he tingut uns mestres formidables. En un museu no pots elaborar vaixells com un aficionat, sinó que els has de fer perfectes i abans has d’estudiar i investigar. Després de tants anys, m’he fet un renom internacional i gaudeixo molt fent la meva feina. 

- Pel teu taller han passat persones de tot el món.
- Han vingut televisions d’Anglaterra, França, Japó... A més, el rei Joan Carles I de Borbó és client meu i l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, també té una coca que li vaig fer jo. L’actual president, l’Artur Mas, també hi està molt interessat, perquè tots els seus avantpassats eren mariners, i jo estic estudiant els vaixells que portaven.

- A més, ets pioner en el modelisme naval al nostre país.
- Sóc el primer mestre artesà que hi va haver a Catalunya en el camp del modelisme naval. Ho vaig demanar a la Generalitat perquè Catalunya va ser gran pel mar. Els dos segles d’or del país van tenir lloc a l’edat mitjana amb Pere el Gran i a l’època del 1800, moment en el qual es van construir 10.000 vaixells. En aquesta època Catalunya va ser molt rica, i una de les proves és la reconstrucció que he fet d’un vaixell de Pere Turull, fundador de Caixa Sabadell, que feia comerç de teixits amb Amèrica.

- La teva forma d’entendre el modelisme passa pel nacionalisme?
- I tant! Els grans mariners de l’estat espanyol han estat els catalans. Tot el regne de Catalunya es va estendre pel Mediterrani; érem la gran potència tant militar com comercial. Podem fer una similitud amb els anglesos, que es van fer els amos del món. En aquest sentit, ara estic al Cercle Català d’Història i estem estudiant uns documents que demostrarien que Cristòfol Colom era català. He tingut el seu diari a les meves mans i als marges hi apareixen notes en català.     

- I el teu interès per la història també et va permetre aprofundir en el teu parentesc amb el general Joan Prim.
- A la nostra família, l’hereu sempre es diu Joan. Jo tenia un germà gran, però va néixer al 1936 i va morir al 1939. Un avantpassat meu era cosí germà del general Prim i, de fet, quan jo portava barba m’hi assemblava molt. D’altra banda, un cop que vaig estar a Suècia, la guia em va dir que jo era suec i em va demostrar que moltes botigues es deien Prim. Aleshores vaig anar a la Biblioteca de Catalunya i vaig descobrir que un comte suec va venir a ajudar en Guifré el Pilós i el comte català li va donar unes terres. A la família sempre hem estat panotxes, amb els ulls blaus i la pell molt blanca.

- Quin edifici de Sant Quirze t’agradaria reproduir a petita escala?
- L’església antiga. De fet, en un pessebre que es va fer a l’Ajuntament, ja vaig reconstruir l’antiga església romànica. Ara l’església està arrebossada, però en el moment que es va restaurar, jo hagués deixat la pedra a la vista. També hagués deixat la Masia de Can Feliu com estava, sense modificar-ne l’estructura. Sant Quirze té molta història, però molta gent nova del poble no la coneix.