L’Institut Català de les Dones planteja un recorregut per l’art de tota la història a través de quinze pintores del país

Quinze artistes catalanes que van viure entre l’Edat Mitjana i el segle XX i que, amb la seva obra, van ajudar a configurar el patrimoni artístic de Catalunya, són les encarregades de donar una visió femenina de l’art en una exposició de l’Institut Català de les Dones que es mostra des d’aquesta setmana al Centre d’Informació i Recursos per a Dones. ‘Artistes catalanes del dibuix i la pintura’ parla, a través de textos explicatius i d’exemples d’obres, de miniaturistes, pintores, dibuixants i il•lustradores que sovint van rebre una formació internacional i que van rebre el reconeixement de la societat de l’època.     

L’exposició comença amb una descripció d’Ende, que és considerada la primera artista que es coneix del món occidental per les il•lustracions amb què va donar vida al manuscrit Beatus de l’Apocalipsi de Girona, escrit entre els segles X i XI. Un altre exemple de l’època medieval és el de l’escriptora valenciana Isabel de Villena, que escrivia i decorava els seus propis llibres, com és el cas de Vita Christie, que sortia en defensa de les dones.  

A partir d’aleshores, un salt en la història porta l'exposició davant dels motius florals d’Emília Coranty i Josefa Teixidor i es planta, acte seguit, davant dels retrats i els paisatges modernistes d’Elvira Malagarriga i Lluïsa Vidal, ja a ple segle XX. De l’època posterior, la del noucentisme, destaca la il•lustradora Lola Anglada, que dóna nom a una de les escoles de Sant Quirze, així com a Laura Albéñiz, que va donar una visió elegant i cosmopolita de les dones. Poc després, amb les avantguardes artístiques, van arribar llenguatges trencadors com el del cubisme, el dadaisme o el surrealisme. Van ser, tots ells, moviments, moltes vegades propers als somnis, que van recollir pintores catalanes com Olga Nicolajevna, Ángeles Santos i Remedios Varo.