Jaume Cases: “Una de les meves etapes més bones com a artista ha estat a Sant Quirze”

El quirzetenc Jaume Cases, que demà rebrà el Premi Mussol que cada any lliura l’Ajuntament, ha dedicat tota la seva vida a les arts plàstiques. El seu tarannà inquiet l’ha portat a treballar l’escultura, la pintura i el dibuix. Com testimonis de la seva dilatada trajectòria, els quadres i les peces que omplen casa seva recorden la feina feta al Museu d’Història Natural d’Austràlia, les reconstruccions de fòssils que va fer per al Museu de Paleontologia de Sabadell, els còmics que va dibuixar per a Disney, les postals que va dissenyar, les joguines a les quals va donar forma, els efectes especials que va crear per a pel•lícules de cinema o els 56 àngels que va esculpir en dos anys i mig per a la Sagrada Família de Barcelona.   

- Per a un artista internacional com tu, què suposa un reconeixement local com és el del Premi Mussol de l’any?
- Suposa un gran reconeixement de tot el treball que he fet al llarg de tota la meva vida. Porto 25 anys a Sant Quirze, i normalment tothom, des d’alcaldes fins a altres artistes, saben el que he fet en aquests anys, però no coneixen el que he fet en els 40 anys previs a venir al poble. Jo he viscut de l’art des dels 14 anys, i he pogut fer de tot.

- Com descriuries la teva vinculació amb Sant Quirze?
- A mi m’ha anat molt bé venir a Sant Quirze; és una de les meves etapes més bones. Conviure amb la gent i fer amistats a Sant Quirze han permès que hagi fet les millors obres estant poble. Feines com les de la Sagrada Família han sorgit sent jo mussol.

- De fet, has participat en la imatge de Sant Quirze amb algunes escultures com la de la Dona que es troba al Parc de les Morisques...
- En l’època del neolític un dels poblats més importants d’Espanya es trobava a Sant Quirze, i a alcalde d’aleshores, en Sebastià Ruiz, se li va acudir que féssim una dona prehistòrica. Primer vaig fer un esbós amb plastilina, el vaig passar al bronze i l’Ajuntament m’ho va aprovar. Aleshores la vaig repetir en la mida natural amb plastilina, vaig fer un motlle amb silicona, el vaig portar al fonedor perquè el fessin amb cera i el van omplir de bronze. El fonedor té gairebé tant mèrit com l’escultor. 

- També és teu el monument a Rafael Casanovas.
- Sí, vaig fer el mateix i vaig col•locar l’escultura sobre una pedra de Montjuïc.

- Recordes com et vas introduir en el món de l’art?
- De ben petit ja em sortia. Recordo que agafava un tros de guix i pintava les parets o figures. A més, al meu carrer, que era sense asfaltar, agafava fang i feia ninots. Quan vaig entrar a l’escola als nou anys, sempre treia deus a dibuix o a manualitats, i en canvi a matemàtiques o a aseo suspenia, perquè m’agradava jugar de porter i com que sempre estava per terra, m’embrutava.

- Un dels teus treballs més destacats passa per la Sagrada Família. Què representa per a la teva carrera haver-ne esculpit 56 àngels?
- Conforme Gaudí anava aixecant l’absis, anava deixant les pedres pensant en els àngels que hi havien d’anar. Ell va deixar uns prototips perquè els fessin els escultors, i he tingut la gran sort de ser jo aquest escultor. Estic molt content perquè ha estat la feina que més m’ha omplert en la meva vida.

- A l’hora de treballar escultures, piques tu mateix la pedra o relegues feina?
- Normalment treballo sol. Totes les escultures que vaig fer de la Sagrada Família les vaig picar jo. Primer vaig agafar un picapedrer molt bo perquè m’ajudés, però quan treballava havia de deixar tota la feina per vigilar el que feia, i llavors vaig decidir treballar tot sol. Conec poquíssims escultors que piquin pedra. Alguns s’omplen de pols per sortir a les fotos. En canvi, quan jo treballava a la Sagrada Família, només es veia pols, perquè jo no parava de picar.

- Una altra de les teves facetes més importants és la de dibuixant.
- Sí, mai no he pogut estar parat en un sol lloc. Vaig començar a Bruguera als 17 anys. Vaig conèixer-hi molts dibuixants importants i vaig aprendre bastant, però va arribar un moment en què ja volia treballar guions més importants i em va oferir feina l’editorial Toray, que ja no existeix. Després em van cridar d’una editorial important, Totem, que editava per a tot el món. Finalment, vaig conèixer un home que feia postals i vaig estar 12 anys treballant en aquest tipus de feina per tot el món. 

- També vas treballar amb el Mariscal a l’època dels Jocs Olímpics.
- Sí, durant dos anys i mig, mentre dissenyaven el Cobi. Jo treballava per una casa molt important de promocions de cinema, sobretot de pel•lícules de la Metro Goldwyn Mayer i de la Hanna-Barbera Productions. Com que van veure que bellugava prou bé els ninots, em van recomanar a en Xavier Mariscal i es va posar en contacte amb mi. Necessitaven que donés volum a en Cobi, perquè havien de comercialitzar-lo i, per tant, el ninot havia de fer tots els esports, havia de portar la Coca-Cola, i aleshores era un gos sense cua, sense dents i sense orelles que no podia bellugar-se. En aquella època també vam fer la Petra per als Jocs Paralímpics. 

- Què t’aporta cadascuna de les disciplines artístiques en les quals has treballat?
- Per a mi totes han estat importants. Sempre s’aprèn de tot. Ara estic fent unes maquetes que han de portar dibuixos i tenir una qualitat de color. A l’art hi entra tot. Qui es dedica a fer sempre paisatges, cares o bodegons, és un especialista, però jo m’avorriria. De fet, és el que em va passar amb Disney. Em va avorrir allò d’haver de lliurar una pàgina cada dia, fent el dibuix a llapis pel matí i passant-lo a tinta per la tarda.

- Per tant, la flexibilitat és una de les claus perquè un artista pugui viure de la seva feina?
- És importantíssim. Jo vaig emigrar a Austràlia amb la meva família i allà vaig estar treballant al Museu de Ciències Naturals com a escultor preparador. Vaig aprendre-hi moltes tècniques amb resines, fibres de vidre i altres materials, i són coses que m’han anat molt bé en el meu ofici. Quan tenia 14 anys, vaig entrar d’aprenent d’escultor tallista i algunes feines que no m’agradaven, com per exemple polir i envernissar fusta, ara em van bé. Treballar i fer coses sempre enriqueix l’artista i la persona.   

- Quins projectes estàs duent a terme actualment?
- Faig alguna escultura i petits encàrrecs. També estic pintant, perquè a la Sagrada Família faran un llibre amb el meu historial. A més, m’han dit que segueixo formant part del seu equip, i he de reparar un àngel que s’ha cremat. Després de la visita del Papa, ara s’estan tornant a projectar coses, i encara queden moltes escultures per fer.