Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Igualtat Dona-Home

Milena de Murga: “Les dones del berenar dels dimarts s’han fet molt amigues i han creat una xarxa social”

La conductora de les reunions quinzenals organitzades per la Regidoria d’Igualtat defensa les propietats terapèutiques del teatre


Milena de Murga: “Les dones del berenar dels dimarts s’han fet molt amigues i han creat una xarxa social”

Fa tres anys que prop d'una quinzena de dones de Sant Quirze es reuneixen a la Masia de Can Feliu per dur a terme activitats de millora de l’autoestima, de creixement personal o de desinhibició. Aquesta activitat, que ja té llista d’espera, és el berenar dels dimarts. La conductora de l’activitat és la psicòloga Milena de Murga, que treballa amb les participants a partir de les emocions i que troba en l’expressió teatral un dels seus aliats principals. Tres anys després que hagi començat l’activitat, el grup humà del berenar dels dimarts és més fort que mai.

- Ha canviat molt el berenar dels dimarts des que va començar?
- No ha canviat gaire l’activitat en si. És una proposta oberta a les dones del poble, tot i que el grup està tancat des de fa temps. Queden unes quatre dones de les que van participar al primer any, i les altres s’hi han anat incorporant.

- Quina valoració en fas?
- Estic encantadíssima. He après molt de les dones, i suposo que elles també. A més, s’han fet molt amigues i han creat una xarxa social, la qual cosa és un dels objectius de fer grups. A part, hem treballat molt els exercicis de creixement a través del teatre i s’han empoderat (han guanyat fortalesa i capacitat de decisió). 

- Quin és el dia a dia del grup?
- El berenar es fa dos dimarts de cada mes, des de dos quarts de sis fins a les set. Jo treballo molt des de les emocions i, per tant, els pregunto com es troben a nivell emocional i elles, si volen, expliquen una mica com estan. A partir d’aquí, comencem a fer exercicis teatrals, centrats en la desinhibició, o de creixement personal, que es basen en la introspecció. També treballem la relaxació, la sofrologia (tècniques de relaxació) i l’ampliació de la consciència de cos. Fem moltes coses.

- Quin és el perfil de les dones que hi participen?
-  Hi ha de tot, és un grup obert a tot el poble. Ara hi ha unes quinze dones, aproximadament, i hi ha des de noies de 30 anys fins a dones de gairebé 80. Per tant, algunes tenen problemàtiques semblants, altres de diferents, i altres tenen pocs problemes.

- Què buscaven les participants quan van decidir unir-se al grup?
- Moltes no sabien a què venien. Ho van veure a l’Informem i van quedar encuriosides. Venien molt a l’expectativa. Aquest no és un grup convencional, perquè nosaltres treballem molt a partir del teatre social i d’altres tècniques teatrals.

- Què és el teatre social?
- El va crear l’Augusto Boal al Brasil dels anys 60 com a eina que poguessin fer servir els camperols i les camperoles per poder defensar els seus drets. Era un instrument per queixar-se i expressar-se, però no des de la violència, sinó des de la vessant lúdica.

- Els va ser difícil a les dones del berenar dels dimarts deixar-se anar a l’hora de fer teatre?
- Al principi sí, però és normal, li passa a tothom. Després, van anar veient que la vergonya no serveix per a res. De fet, l’empoderament sorgeix de la idea de convèncer-se una mateixa que és capaç de fer el que sigui i de fer el ridícul davant de deu dones més. D’altra banda, aquí treballem molt la idea de no jutjar les demés.

- L’objectiu final és el d’aconseguir el benestar personal?
- Volem assolir l’empoderament. Cal que elles siguin capaces de saber quines són les seves necessitats, és a dir, que connectin amb el seu cos i, un cop ho hagin fet, que sàpiguen el que necessiten. Quan saben què necessiten, ja poden moure’s per aconseguir-ho. Això és vital. Normalment hi ha molta desconnexió entre el cos i la ment. També és important millorar la comunicació, incrementar l’autoestima i posar límits, perquè si fem més cas als altres que a nosaltres mateixos, no podem aconseguir estar bé.

- Què ens allunya del benestar en el dia a dia?
- Som molt neuròtics; la societat occidental està molt neurotitzada. Ens basem molt en els cànons i en el que socialment està ben vist. Per això, vivim desconnectats de nosaltres mateixos i nosaltres mateixes i del nostre propi ésser.

- Heu pensat de fer alguna mostra de les tècniques teatrals treballades?
- No fem cap obra, sinó exercicis teatrals de cara a la desinhibició. Al Centre d’Atenció a la Dona de Sabadell sí que muntem obres de teatre, però aquí l’objectiu no és aquest, perquè ja hi ha un grup que fa teatre de dones. De tota manera, si se’ns demanés que muntéssim alguna cosa, ho faríem.

- Quines altres activitats has conduït?
- A Sant Quirze, a part del berenar dels dimarts, he impartit tallers de creixement de tres mesos i cursos més curtets de teatre social i teatre d’imatge. A Sabadell, porto un grup del Centre d’Atenció a la Dona i, pel que fa al grup de teatre, en comptes de fer un GAM (Grup d’Ajuda Mútua), fem creacions col•lectives de teatre i al final pugem a l’escenari i ho mostrem. Pel que fa a Santa Perpètua, fem exercicis d’introspecció i, com que l’art és molt important per estar bé, deixem de mirar-nos el melic i anem a veure teatre, exposicions...

- És terapèutic el teatre?
- Totalment. Posar-te en un altre personatge, explorar un rol que no és el teu, conèixer emocions que no estàs sentint i treure-les en aquell moment... El teatre en si és molt terapèutic.  

- Deu succeir el mateix amb altres vessants artístiques com la pintura o la literatura.
- I tant! Com que sóc actriu amateur i tinc el meu grup de teatre, vaig encaminada cap aquí, però segur que pintar, cantar o ballar deu alliberar moltíssim.

- Vas estar present a la inauguració del nou Centre d’Informació i Recursos per a la Dona de Sant Quirze. Què et sembla el nou espai?
- Em sembla genial, vaig quedar impressionada. El centre està molt ben equipat, la inauguració va ser preciosa i al taller de dues hores que vaig fer de teatre social van venir 25 dones tot i que era a les quatre de la tarda. Van venir moltes dones marroquines que no sabien el català ni el castellà, però va ser molt maco comunicar-nos a través del cos.