Gent Gran
Muriel Casals:"Els propers anys no seran fàcils i ens havíem acostumat malament"
Casals ofereix una conferència a CC Can Feliu a prop d'una trentena de persones
La paraula crisi no va aparèixer ahir en la conferència que la presidenta d'Omnium Cultural, Muriel Casals, va oferir a la sala d'actes del Centre Cívic Can Feliu en el marc de l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran i que duïa com a títol: És Catalunya una societat acomodada? En canvi, sí que van repetir-se els conceptes eficiència, inversió, racionalitat i endeutament.
La també doctora en Economia per la UAB va anar desgranant el comportament de la societat catalana al llarg de la història, una societat que segons va dir, s'ha adaptat al llarg dels segles molt fàcilment a les circumstàncies. Ja des del segle XVIII, quan va sorgir la dita "els catalans de les pedres en fan pans", Catalunya es mostra com una societat amb "orgull ferit per una terra no prou generosa". Catalunya no disposava d'energia pròpia, ni de carbó o ferro, ni tan sols de massa aigua, i tanmateix va aconseguir industrialitzar-se a finals del segle XVIII i principis del XIX. Ho va fer gràcies a la força de treball i a un ús eficient del capital.
Catalunya, país poc poblat històricament
Aquí Casals va fer un incís en el perfil demogràfic de Catalunya explicant que "tenim una població molt limitada en etapes d'expansió". Això ha comportat que cada vegada que hi ha hagut necessitat de treball, de manera fàcil, arribava de fora, per exemple, als anys 20 durant la construcció del metro de Barcelona. Segons Casals el moviment migratori sempre ha comportat salaris baixos, perquè si hi ha molta oferta de treball, el preu hora és redueix. Casals va apuntar aquí que la mà d'obra barata no és un bon negoci per un país, perquè vol dir que la gent té menys capacitat de consum.
L'ascensor social
Aquí Casals va fer un incís en el perfil demogràfic de Catalunya explicant que "tenim una població molt limitada en etapes d'expansió". Això ha comportat que cada vegada que hi ha hagut necessitat de treball, de manera fàcil, arribava de fora, per exemple, als anys 20 durant la construcció del metro de Barcelona. Segons Casals el moviment migratori sempre ha comportat salaris baixos, perquè si hi ha molta oferta de treball, el preu hora és redueix. Casals va apuntar aquí que la mà d'obra barata no és un bon negoci per un país, perquè vol dir que la gent té menys capacitat de consum.
L'ascensor social
A més, en els casos com ara, en que "l'ascensor social no funciona "-va referir-se la conferenciant al fet que les persones, tant nouarribades com autòctones, tenen com a objectiu millorar la seva situació econòmica- això comporta una amenaça i també problemes d'ordre social. Casals va introduir en aquest punt la realitat actual, en la qual hi ha poc treball i molta mà d'obra de sectors com la construcció o el turístic, qualificats com a "malsans" per la doctora en Economia.
Millorar la productivitat
Els propers anys no seran fàcils segons Muriel Casals i els catalans ens havíem acostumat malament. "Ens hem endeutat, però no hem estat més productius": aquest fet ens situa amb dificultat al món. Per la presidenta d'Omnium encara hi ha empreses que funcionen amb treball barat i tampoc és bon moment per canviar-ho, però la supervivència econòmica passa per més inversió en equipament i desenvolupament.
D'immigrants a ciutadans
D'immigrants a ciutadans
Finalment Muriel Casals va tancar la conferència expressant la necessitat que Catalunya sigui un país sense immigrants, ententent la immigració com un fet puntual en la vida de les persones. L'immigrant ho és quan arriba, després passa a ser un ciutadà amb tots els drets i deures i com a societat amb una cultura i llengua pròpia, hem de treballar pels nous catalans i perquè triïn la nostra cultura i la nostra llengua. El nostre futur com a quelcom específic està en joc i per patriotisme català i europeu hem de treballar-hi, concloïa Casals.
Nova fase de poder
Nova fase de poder
L'última frase de la conferència va fer referència a la relació entre la cohesió social i el poder polític. "No ens deixen massa marge, des d'Espanya, ara mateix: No ens tornen el que ens deuen ni ens deixen endeutar-nos. La cohesió d'un país demana un poder polític fort, se'ns acaba l'etapa i entrem en una nova fase de construcció del poder català".
