Actualitat
“El món necessita gent que faci coses pels altres”
Emili i Cristina, família santquirzenca d’acollida d’infants en situació d’urgència i diagnòstic
L’Emili Mercader i la Cristina Busquets són família d’acollida d’infants en situació d’urgència des de fa tres anys. El proper dilluns 24 d’octubre ofereixen una xerrada a la Biblioteca, a les 19 hores, per informar altres famílies sobre aquesta iniciativa i animar-les a esdevenir llars d’acollida.
En què consisteix ser família d’acollida d’infants en situació d’emergència?
Emili: Nosaltres fem un tipus d’acolliment que es diu d’urgència i diagnòstic. Aquest acolliment permet que l’infant visqui amb nosaltres durant un període de 6 a 9 mesos aproximadament, cuidant-los i esdevenint un pont mentre es realitza un estudi sobre les circumstàncies que han aconsellat separar-lo de la família d’origen. És un tipus d’acolliment adreçat a infants de fins a sis anys perquè després puguin tornar amb les seves famílies d’origen, que és el prioritari, o passin a l’adopció. La idea no és fer de pares o mares, sinó que l’acolliment és triangular, la família d’origen sempre hi és, i nosaltres treballem per un bé per a l’infant. Pensa que tenim la societat una mica adormida, hem de despertar! El món necessita gent que faci coses pels altres.
Quin és el pas per poder acollir infants en situació d’emergència?
. Emili: D’entrada, les ICIF, institució col·laboradora d’Infància i Família, et valoren. Un equip de professionals format per psicòlegs, treballadors socials i educadors, mitjançant Creu Roja, sempre fan el seguiment. Ells defineixen si estàs preparat per ser família acollidora, en molts àmbits, emocional, familiar, econòmic, etc. Si és així, només cal esperar que arribi la trucada i, d’un moment per l’altre, donat que és una situació d’emergència, tens l’infant a casa. És a dir, no hi ha una preparació, l’infant es troba en una situació complicada i tu l’aculls de manera urgent per donar-li una llar, estabilitat, rutines... en definitiva per criar-lo durant un temps.
El concepte de no esdevenir pares i mares dels infants és clau.
Emili: Efectivament. Les necessitats de maternitat i paternitat han d’estar cobertes. Nosaltres tenim fills més grans ja i això ha estat un projecte de família, de tots, perquè afecta tots els seus membres. Una vegada decidit i avaluat, hem gaudit de la criança de tres infants, tots. Es tracta de gaudir i alhora saber que la teva vida gira al voltant d’aquest infant. Pensa que són nens o nenes que sovint els falta seguretat, constància, rutines, estabilitat...
Hi ha altres condicionants també?
Cristina: Sí, cal que una de les dues persones de la parella no treballi, perquè requereix dedicació absoluta. Si està en edat escolar evidentment s’escolaritzarà, però necessiten una persona amb disponibilitat. És cert que es rep una ajuda, una subvenció, per afrontar les despeses i la dedicació d’aquesta persona, però està clar que aquesta activitat, aquesta voluntat d’ajudar va molt més enllà d’això.
La separació esdevé potser un dels moments més durs i el que potser frena més les famílies a acollir?
Cristina: Molta gent diu allò de “Jo no podria”. És molt fàcil dir això, però per a mi tampoc no és fàcil separar-me, també ho passo malament. Però penso que el que fem és anar més enllà, és una tasca com a societat, perquè actualment no ens volem complicar la vida, i sempre i quan ens ho puguem permetre, hem de superar aquesta manca de consciència col·lectiva i ajudar els milers de nens i nenes que a Catalunya es troben fora de casa. A més, si no som capaços, els professionals que ens valoren no ens deixaran fer-ho, no farem una cosa per a la qual no estem preparats. Pensem que a Sant Quirze hi ha moltes famílies amb possibilitats d’acollir i que, amb la informació necessària, poden fer-ho molt bé.
Si voleu més informació sobre l’acollida, i no podeu assistir a la xerrada podeu contactar directament amb l’Emili Mercader a: emilio1001@hotmail.com
La xerrada es farà conjuntament amb l’entitat Punt de Referència, una associació que ofereix acompanyament i suport al col·lectiu de jovent vulnerable de 18 a 21 anys, principalment tutelat i extutelat sense xarxa familiar de suport. A l'acte també hi intervindrà Núria Casanovas com a testimoni de família acollidora de l'entitat.
