Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Cultura

“M’interessa la metamorfosi del cos i la relació que té amb la natura”

L’artista santquirzenca Victòria Rodrigo exposarà a París el mes de febrer


“M’interessa la metamorfosi del cos i la relació que té amb la natura”

La Victòria Rodrigo és una artista santquirzenca dedicada plenament a la pintura. La seva activitat la porta a col·laborar en diversos projectes i també disciplines amb altres artistes. Properament mostrarà part de la seva obra a l’Exposició Internacional Art en Capital de París. 

 
En primer lloc, què et porta a exposar a París novament i com ho reps?
 
Estar a París i exposar el meu treball és sempre un goig per a mi. I com he fet en els darrers anys, el proper mes de febrer de 2023 participaré a l’Exposició Internacional Art en Capital que acull el “Salon du Dessin et de la Peinture à l’Eau”, que té com a marc expositiu el “Grand Palais Ephémère” de París. La veritat és que és agradable poder sortir fora de l’estudi i mostrar l’obra on has estat treballant durant un temps i donar-la a conèixer.
 
Com valores aquest 2022?
 
Doncs la veritat és que aquest any he exposat gairebé simultàniament en diverses mostres col·lectives. Dues d’Aquarel·la i una Mostra amb tinta i col·lage orgànic. També he participat com a il·lustradora a l’obra poètica d’Agustín de Andrés Ferrero presentada als Premis Loewe. I aquest anys he exposat a Barcelona, a la X Exposició Internacional d’Aquarel·la i Pintura a l’Aigua BCN Art Gallery i a l’Agrupació Aquarel·listes de Catalunya,  i també a Bolonya, Itàlia, a l’Exposició Internacional Fabriano in Acquarello.
 
En què treballes actualment?
 
Actualment tinc al cap tres projectes. Primer, buscar un espai gran on poder teixir a la paret un bosc d’arbres que representitn “Yggdrasil, l’arbre de l’existència”. Un bosc on els fils ens emboliquin com si ens trobéssim dins d’un niu en una connexió interna amb la terra i l’úter matern. Després, penso en un projecte comú amb l’escriptor i poeta Agustín de Andrés Ferrero, sobre els mites grecs. I, finalment, la versió més zen dels meus dibuixos a tres tintes i col·lage orgànic que s’aproximen a la representació de la natura i l’univers.
 
Quina obra et defineix més i què vols transmetre en cada pintura?
 
Les meves temàtiques són els rostres, els arbres i la mitologia. Totes em defineixen perquè surten en aquell moment precís que han de sortir i ho fan des d’una part íntima i interior. Intento vincular l’ésser humà amb el seu entorn físic. M’interessa la metamorfosi del cos i la simbiosi i la relació que té amb la natura, les arrels dels arbres, i la unió amb la terra. Aprofundir dins el pensament, intentar entendre d’on formem part, que estem dins d’una unitat on tot està interrelacionat.
 
Com definiries el teu art?
 
En la línia de l’Expressionisme Figuratiu. Intento fusionar dramatisme amb emotivitat. M’interessa la figuració però no des del vessant de voler representar la realitat sinó de voler representar-la des d’una visió interior, més íntima, buscant apropar-me a la natura fugint de la realitat concreta. 
 
Què t’aporta la pintura?
 
La reflexió d’allò que m’envolta. L’atenció i la calma per poder mirar les coses. Una alegria interior i una plenitud de poder abocar el que sento i com ho sento.