Educació
“Acompanyem l’adolescència amb paciència i esperança”
Jaume Funes va omplir ahir l’Institut per analitzar amb les famílies aquesta etapa vital dels fills i filles
L’educador i psicòleg Jaume Funes va omplir ahir la sala d’actes de l’Institut Sant Quirze per parlar sobre l’adolescència i les claus perquè les famílies abordin aquesta etapa vital dels seus fills i filles. L’acte, organitzat des de l’AFA del centre, va comptar amb una gran acollida. De fet, es tracta de la tercera ocasió en què l'Associacio de Famílies compta amb la col·laboració de Funes.
Segons l’educador, l’adolescència neix com a segona etapa educativa de la vida en què les famílies han de pensar com educar: “la gran discussió és com fer-ho, perquè ni són infants ni són adults, i hem de saber estar donant petons que no acceptaran mai, estant a prop sense ficar-nos massa en les seves vida, i no veure sempre primer el problema i després els adolescents. Els pares i mares hem de mantenir l’esperança, saber que canviaran i conservar una gran dosi de paciència.”
En aquesta línia, Funes va apuntar que el més important és no sobreprotegir-los i en canvi, intentar acompanyar ajudant-los a experimentar i descobrir, de manera que tinguin les eines perquè aquesta experimentació es pugui fer “en condicions, amb tota la informació necessària que han de tenir, doncs és un dret, per prendre les decisions correctes i actuar de la millor manera possible. No oblidem que ells i elles són els que han de prendre les decisions i l’obligació de les famílies és que tinguin tots els elements necessaris perquè puguin fer-ho amb garanties. El dret és d’ells i elles, no nostre “.
Un altre dels àmbits que va abordar l’educador va ser precisament el de la distància existent entre el sistema educatiu a secundària i l’adolescència: “el sistema escolar és una gran contradicció i si alguna cosa està enormement distant de l’adolescència és la secundària. Hi ha un abisme entre la vida adolescent i la vida a l’institut. “ A aquest fet es suma la pressió de les famílies per les notes i el sistema d’avaluació, i sovint la no atenció en l’anàlisi dels sentiments de l’adolescent. Per aquest motiu va destacar la necessitat de crear una “xarxa que pugui rescatar l’adolescent que camina pel fil ferro. I deixar-lo caure si cal. És imprescindible la figura d’un bon tutor que sàpiga identificar com se sent i si canvia alguna cosa, i d’adults positius al seu entorn en qui també pugui confiar, a banda de la mare o el pare. Fem xarxa i tinguem paciència.”
Finalment, el psicòleg va definir la societat canviant en què vivim i el nou paper que hauran de jugar els/les adolescents en el futur, adaptant-se a models constants en canvi, i el que això comporta: nous aprenentatges i formacions constants, canvi de feines, residència, etc.
L'AFA de l'Institut preveu organitzar noves xerrades i conferències relacionades amb l'educació, que informarà pels canals habituals.
Recordem que Jaume Funes és autor de llibres de referència com “Estima’m quan menys m’ho mereixi... perquè és quan més ho necessito”, o “Estima’m... però vull saber-ne més”. També ha escrit llibres per a adolescents, com el que va recomanar a la xerrada d’ahir i que els pot ajudar a entendre el seu entorn: “Encara he de viure”.
Trobareu més informació sobre Jaume Funes en aquest enllaç.
