Cultura
Entrevista a Carme Miquel: "Més que expressar-me amb un pinzell, jo volia atrapar moments màgics"
L'artista quirzetenca Carme Miquel exposa aquests dies els seus últims treballs a la Galeria Intel·lecte de Sabadell. La mostra es podrà veure fins al proper 15 de novembre i torna a tenir la frescor, la natura i l'explosió de línies i colors com a principals protagonistes del particular imaginari de l'autora. Ens apropem a ella per conèixer els seus referents i el seu univers creatiu.
Recordes la primera vegada que vas agafar un pinzell?
Doncs, no; i això vol dir que era molt petita. Sí que recordo el meu pare dibuixant caricatures als marges dels diaris i quan ho feia en papers més bons, a vegades les il•luminava amb unes pinzellades soltes d’aquarel•la. Jo em quedava fascinada per la vida pròpia de les taques i ratlles. Potser per això, més que expressar-me amb el pinzell, jo volia atrapar moments màgics.
Què hi ha d'aquella Carme Miquel en la teva creació actual?
Unes mateixes ganes davant un paper o una tela en blanc. Una mica de felicitat interior en veure que a cops surt quelcom que em sorprèn. Altra vegada el moment màgic.
Com definiries l'etapa creativa en la que estàs en aquests moments?
És un moment bo, prolífic. Les dificultats externes, paradoxalment, em provoquen més ganes de posar-m’hi, de condensar i comunicar vida interior.
Quines són les tendències o moviments de la història de l'art que creus que t'han influenciat més com a artista?
Sóc una apassionada de l’Art al llarg de la seva història, no l’entenc com una evolució. Dóna pistes claríssimes sobre com som i com volem ser: el subconscient, els desitjos, les frustracions, les aspiracions. Necessito veure art, saber que és a prop. Hi ha obres que m’arriben al cor i d’altres amb les quals m’identifico plenament. Poder gaudir davant d’una peça única no té preu.
Quins són els teus referents?
Els colors de Matisse, els de les miniatures indies i els de Hodgkin, la riquesa formal de Picasso, les composicions de Cezanne, les taques de Bonnard, Vuillard, Klee i Clemente,... la meva llista és massa llarga i eclèctica. Més que artistes, m’han influenciat algunes obres que em varen impactar al natural. Recordo amb particular emoció una gran exposició de Mir als anys 60, a l’antic Museu d’Art Modern de la Ciutadella, a la qual vaig anar sola i de la qual em vaig comprar el cartell: la taca vermella del vestit d’una noieta, al fons del quadre, gairebé engolida per una miríada de puntets multicolor.
Bona part de la teva vida l'has dedicat a la docència. Com influencia aquest fet a la teva trajectòria artística?
Al llarg de la meva carrera docent he tingut alumnes de variades tipologies i també nacionalitats, tant d’art com de disseny. Sempre he intentat aportar el màxim d’objectivitat quan es tracta de formar professionals de la cultura visual. Però com artista tinc una manera molt subjectiva d’expressar-me.
La productivitat d'un artista, creus que està relacionada amb la inspiració o amb el treball intens?
La inspiració t’agafa treballant...Picasso dixit, entre altres. Ho subscric, malgrat hi ha moments en què poses intensitat i sembla que no surt res, i en canvi d’altres en què tot brolla sol, fluid, brillant i viu.
Els teus quadres desprenen frescor, natura. Són paisatges reals o imaginaris?
La meva obra és plena de referents de l’entorn. Treballo deixant que el pòsit de memòria visual jugui en la composició i en els trets finals. En el procés hi ha tot un món de vibracions de colors i formes, de canvis d’escala, un diàleg d’oposats.
Les persones que vagin a veure aquesta exposició, què hi trobaran?
Un conjunt d’obres realitzades en aquests darrers dos anys, algunes de gran format, d'altres més petites, però cadascuna s’ha treballat amb intensitat i il•lusió fins a aconseguir dotar-la de certa “vida”.
Quin és el missatge que vols donar o el sentiment que vols despertar al públic amb aquesta exposició?
Espero que algunes de les obres transmetin al que les observa quelcom especial, positiu, no necessàriament expressable en paraules.. només que en trobin una que ho aconsegueixi, ja haurà valgut la pena.
