Cultura
“Una llengua que no mor, no pot renéixer”
L'historiador Àlvar Maduell ha publicat un recull d'autors editats en català entre 1801 i 1833
L’historiador i periodista Àlvar Maduell, veí de Sant Quirze del Vallès, ha publicat la segona edició d’“Autors editats en català entre 1801 i 1833”, un recull de gairebé 150 fitxes d'autors que amb les respectives publicacions demostren que el català va ser una llengua en ús en l’àmbit literari durant el primer terç del segle XIX. El llibre aporta noms i títols per demostrar la inexistència de la Renaixença com a època de resurrecció del català, argumentant que aquest mai es va deixar d’usar com a llengua literària.
Àlvar Maduell (Barcelona, 1936), és periodista, lingüista, historiador i doctor en filosofia. Va ser redactor de “Vida del Concili”, primer diari català sorgit durant la dictadura, va col•laborar en la confecció dels quatre volums del Salvat Català i en alguns de la Gran Enciclopèdia Catalana, i va redactar articles per al Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya. Fou també cap de premsa de l'Ajuntament de Granollers i lingüista als serveis informatius de TV3.
- Què trobarem a la seva nova publicació?
El repertori més ampli conegut d'autors, traductors i traduïts, que van passar per la impremta els anys del primer terç del segle XIX, immediatament anteriors al cèlebre poema d'Aribau de 1833.
- Quin interès l’ha portat a escriure aquest llibre?
Acabar de demostrar, amb xifres i noms concrets, que l'ús del català no va desaparèixer mai, ni en la pitjor època. Si no va morir, tampoc no va renéixer, i per tant tampoc no hi va haver Renaixença en el sentit de tornar a néixer, de fer reviure una llengua que s'hauria mort.
- Quina és la seva dinàmica en la recerca d’informació?
A partir de la meva publicació d'“El Catecisme en vers de Josep Baborés” (1976) he anat recollint per tots els camins possibles, com qui fa col·lecció de segells o papallones, totes les notícies a l'abast sobre publicacions en català entre 1801 i 1833.
- Quina creu que és la situació actual del català? Pensa que és una llengua en perill?
Mentre tinguem l'estat espanyol, i quasi tots els seus funcionaris en contra, el català seguirà en perill de desaparició. El català hauria d'haver estat oficial a Espanya com l'italià és oficial a Suïssa. Un altre perill és la reduïda natalitat de les parelles catalanes. Mai no hi havia hagut tants escriptors catalans com ara. Disposem de televisió, ràdio o internet en català, poc imaginables sota la dictadura franquista. Perill, sí, però també molta confiança i optimisme que ens en sortirem.
