Cultura
Una llengua al servei dels parlants
S’ha acabat la moratòria per adaptar-se a la nova normativa gramatical i ortogràfica que l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar ara fa quatre anys
El 23 de novembre de 2016 va arribar a les llibreries la nova Gramàtica de la llengua catalana. L’Institut d’Estudis Catalans va establir en aquell moment un període màxim de quatre anys per a la implantació total de la noves Ortografia i Gramàtica, en tots els àmbits: l’ensenyament, l’Administració, els mitjans de comunicació, l’empresa privada, etcètera.
Això significa que el període de convivència de totes dues normatives, l’antiga i la nova, s’ha acabat. Aquest període de transitorietat havia de servir per poder adequar materials, eines i processos a les noves regles. Per entendre’ns, qui segueixi escrivint soc amb accent, a partir d’ara ja no té excusa.
I posem aquest exemple perquè la normativa nova reduïa l’ús dels diacrítics a 15 paraules. Segur que ho recordeu. Allà vam descobrir que molts trobarien a faltar els diacrítics, encara que fins llavors no els haguessin fet servir gaire.
Els diacrítics no van deixar veure el bosc, perquè les normes proposades no són una cotilla, al contrari, són fruit d’una mirada àmplia que descriu el que es diu i prescriu quan i on es pot dir. Una mirada que té en compte el canal, el públic, la varietat dialectal i l’evolució de la llengua.
I a partir d’aquests factors defuig la dualitat correcte/incorrecte i qualifica els fenòmens lingüístics d’adequats o inadequats, segons el parlar i el nivell de formalitat de la comunicació. En conseqüència, ofereix orientacions flexibles que ens obliguen a reflexionar.
Coneixement del català
En definitiva, la filosofia d’aquestes normes és acostar la llengua als parlants. Però quan diem parlants, a qui ens referim? A quin percentatge de la població? A qui el sap parlar o a qui el parla habitualment?
Mirem la fotografia: a Catalunya un 36 % de la població diu que parla en català habitualment. Això és un 10 % menys que l’any 2003.
A Sant Quirze del Vallès més del 86 % de la població diu que sap parlar català, i un 99 %, que l’entén. Són dades difícils de corroborar d’oïda; és a dir, parant l’orella a la botiga o al carrer no sembla que 8 de cada 10 converses es vehiculin en català. I és que saber fer una cosa no implica fer-la... I aquest és el repte més immediat que tenim al davant com a comunitat: seduir els nostres conciutadans que saben parlar català però que fins ara no han trobat raons per fer-ho. I això com es fa? Sense complexos, lluint la llengua generosament, igual que lluïm qualsevol cosa de la qual estem orgullosos, mostrant-la quan som al carrer, no deixant-la a casa per ensenyar-la només a les visites.
Oficina de Català
