Esports
"Entreno per seguir millorant i arribar a ser olímpic a París"
Max Urquizu, regatista d'alta competició es prepara ara per a participar a Tòkio
El santquirzenc Max Urquizu, amb només 21 anys, és un esportista de vela lleugera d’alt nivell. Ha aconseguit molts èxits esportius, el darrer com a classificat en la selecció catalana des del 2013 a 2018 en Optimist, Làser 4.7 i Làser Radial. També ha estat sots-campió de Catalunya diversos anys. Actualment es prepara per ser olímpic a Tòkio i París, un esforç que compagina amb l’estudi d’enginyeria en sistemes i tecnologies navals.
Quin és el teu objectiu esportiu en aquests moments i com hi treballes?
En aquest moment els objectius esportius estan enfocats en la Copa d’Espanya i la última regata classificatòria per poder participar a les Olimpíades de Tokio, ja que Espanya encara no ha aconseguit la plaça.
Actualment entreno amb l’equip juvenil espanyol. Malgrat la pandèmia, he pogut estar entrenant a Gran Canària, València, Murcia i Cadis.
Quina dedicació implica aquest esport, el de la vela?
Pràcticament cada dia he d’entrenar. L’entrenament “d’aigua” el faig entre 3 i 5 dies a la setmana. El Làser Standard és una embarcació que requereix molt físic, per tant és un aspecte que s’ha de treballar molt. És per això que faig tres sessions de força i tres de cardio a la setmana. El cardio el treballo sortint en bici, tant de muntanya com de carretera.
Quan vas començar a practicar aquest esport i què et va motivar a fer-ho?
Vaig començar a navegar quan tenia 6 anys en els cursets d’estiu del Club Marítim Altafulla amb l’Optimist. Com que em va agradar molt, vaig començar a competir amb 8 anys.
De quin triomf et sents més orgullós?
Encara que en la classe 420 vaig ser sots-campió del món de Team Racing, hi ha dos campionats del que més satisfet em vaig sentir. El primer va ser aconseguir un 13è lloc en el Mundial de Newpoort (Bèlgica) del 2017 en Làser 4.7, pel nivell dels 300 regatistes que van participar. També el 3er sots 19 i 6è absolut d’Espanya de l’any 2018 a Torrevieja en Làser Radial va ser molt gratificant per mi, també pel nivell competitiu que hi havia.
Què t’aporta personalment aquest esport?
Des de molt petit he tingut tots els dissabtes i diumenges ocupats en entrenaments de moltes hores al mar en l’esport que més m’agrada, on he conegut i m’he fet amic de moltíssims companys tant en els clubs on he estat, com d’altres regatistes de Catalunya, d’Espanya i d’arreu del món. He pogut viatjar, gràcies a la competició, per tot el món enriquint-me de les diferents cultures i persones amb les que he conviscut.
Estudiant d’enginyeria en sistemes i tecnologies navals, imagino que la teva constància és exemplar. Es pot compaginar l’estudi i la pràctica esportiva?
És el que més costa, perquè passo molt temps fora de casa. Sé perfectament que el meu futur està en el món laboral i no en el de regatista. Falto molts dies a la Universitat, tant abans quan hi havia classes presencials, com ara que molts dies no puc seguir les classes telemàtiques.
Jo sempre dic que sí que es pot compaginar l’estudi i la pràctica esportiva. Amb una bona organització del temps es pot. Això sí, tot no es pot fer, molts cops la vida social i el sortir per la nit, queda en segon terme.
Quins són els teus referents esportius?
El regatista que més admiro és el brasiler Robert Scheidt amb 5 medalles olímpiques, amb 47 anys segueix navegant a nivell olímpic. Els medallistes olímpics espanyols Jose Maria Van der Ploeg, Jose Luis Doreste i Miguel Noguer són un molt bon referent per mi, tinc la sort de poder navegar amb ells a Barcelona. També admiro altres esportistes pel seu compromís, dedicació i nivell en els seus esports com el Leo Messi, Kilian Jornet i Rafa Nadal.
Com et veus en uns anys? On t’agradaria ser-hi?
En els propers tres anys seguir millorant amb els meus companys d’equip, per poder entre tots, que un de nosaltres sigui olímpic a París. Quan acabi de navegar a nivell olímpic, m’agradaria ser entrenador de nenes i nens que comencen en aquest esport per poder transmetre tot el que em van ensenyar els meus entrenadors.
