Cultura
Visita virtual a la Casa de Cultura Vila-Puig
Per commemorar el Dia Internacional dels Museus, us convidem a conèixer la història de la casa que va veure néixer el pintor Joan Vila-Puig
Per commemorar el Dia Internacional dels Museus, us proposem una visita virtual a la Casa de Cultura Vila-Puig, lloc de naixement del pintor Joan Vila-Puig, on descobrirem com eren les llars a Sant Quirze del Vallès al segle XIX i coneixerem la història d'aquesta casa avui convertida en equipament cultural. El vídeo és una iniciativa de l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i el Grup d'Investigació i Història de Sant Quirze. L’any 2002, l’Ajuntament va iniciar la rehabilitació de la Casa natal del pintor Joan Vila-Puig per poder comptar amb un nou espai dedicat a la cultura. Aquest equipament va obrir les seves portes el juny de 2005 amb dos objectius: per una banda, fer la divulgació de l’obra pictòrica del pintor santquirzenc des de la casa que el va veure néixer, i per l’altra, oferir a la població un museu de costums de la vida rural del Sant Quirze del segle XIX.
Breu història de la Casa Vila-Puig
Després de la mort de Joan Vila-Puig, la casa va ser heretada pels seus fills i, el desembre de l’any 1999, va ser adquirida per l’Ajuntament amb el compromís de rehabilitar-la respectant algunes de les estances originals i d'ubicar-hi un equipament cultural. La façana, amb la porta de fusta, manté el seu estat original, i hi llueix des de l’any 1945 la placa de bronze que perpetua l’homenatge que el poble de Sant Quirze va dedicar al pintor. A l’interior de la casa, hi trobem també el seu bust, obra de l’escultor Llorenç Cairó, bon amic de Vila-Puig. Prop d’unes fotografies de la seva època escolar i una altra d’un bon moment de plenitud pintant a la Vall d’Aran, hi ha un bell retrat de la seva esposa posat en el seu cavallet i alguns dels seus paisatges més representatius. S’hi mostra també la taula de treball i la cadira que el van acompanyar sempre.
Habitació de la casa
A l’habitació, hi podem veure la llar de foc mantinguda en l'estat original. Això fa suposar que era en aquesta sala on feia vida la família, perquè, si considerem que el foc ha estat sempre un element aglutinador, des de la sala es podia veure també qui entrava a la casa i a la botiga. Al bell mig del terra de la cambra, hi trobem encara el forat a través del qual, en època de verema, el raïm s’abocava al cup que hi ha al final del celler.
La cuina
La cuina es conserva exactament igual que al segle XIX. Cap dels seus elements ha estat modificat ni suprimit: segueixen al seu lloc fogons, aigüera, escorreplats i les boniques rajoles decorades de les parets.
Celler
Un altre dels espais que manté el seu estat original és el celler amb les seves bótes. A les parets, ni tan sols recobertes, es poden veure els pilars de totxo que suporten l’estructura de la casa i aguanten la bella volta de maó, en la qual hi ha encara restes de les canyes que servien per bastir-la. És un lloc agradable, de temperatura constant, fresca a l’estiu i càlida a l’hivern, en el qual s'hi ha col•locat una taula original de la casa.
El pati
El pati és el lloc emblemàtic de la casa. Quan hi sortim, el primer que trobem, a mà esquerra, és la comuna, que s’ha mantingut en la restauració. Tot seguit, el forn de coure pa, en el qual encara es poden veure les cendres de l'última cuita. A pocs metres hi ha el pou, en què s’endevina aigua a poca fondària.
Sales polivalents
El que més ha canviat de la casa han estat les dues plantes, en les quals s'han suprimit totes les habitacions i s'hi ha anivellat el terra per convertir-les en sales polivalents per acollir-hi exposicions, xerrades, tallers i, fins i tot, casaments.
