Cal refer la convivència

Ara fa dos mesos, i des d’aquest mateix espai, demanàvem un retorn a la normalitat que en el moment d’escriure aquestes línies no s’ha produït. Ans al contrari, la majoria independentista al Parlament sembla entestada a mantenir aquesta situació de bloqueig institucional de forma indefinida.

Al carrer, la situació és encara pitjor, amb protestes i aldarulls que són tant negatius per als que els provoquen com per als que els pateixen, i no diguem per al país en general.

Algú va pensar, i va fer creure a bona part de la població, que a l’immobilisme del govern del PP se’l podia contestar amb iniciatives al marge de la legalitat i sense comptar amb la meitat de la ciutadania del país. I que aquest seria un camí no només possible, sinó senzill, vers els seus objectius. S’equivocava, i els resultats d’aquesta actuació són ben a la vista.

I, com era d’esperar, la frustració provocada per aquests fets s’ha traslladat al carrer i s’ha projectat, no vers els que varen enganyar la població prometent impossibles, sinó vers els que, com els socialistes, vàrem advertir que aquest camí no portava enlloc, considerant-nos culpables d’un fracàs que era inevitable. Insults, seus atacades, vidres trencades, pintades … Però s’equivoquen els autors d’aquests fets si pensen que d’aquesta forma ens faran callar o que defallirem.

Continuarem defensant allò que creiem millor, però amb la mà estesa a tothom. Tant als que erròniament pensen que no serà la política sinó els tribunals els que resoldran el problema, com als que consideren que els representants polítics estan per sobre de les lleis, aplicant una versió nostrada del trumpisme que contradiu tots els principis democràtics. El nostre primer objectiu és refer la convivència, i creiem que ho hauria de ser de tothom.