Davant els atacs als drets de les dones: necessitem governs feministes!
Manifest i moció del PSC en el marc del 25N, dia Internacional de l’Eliminació de la Violència envers les Dones
Aquest 25 de novembre, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència vers les dones, reivindiquem una vegada més la total erradicació del terrorisme masclista que ha assassinat 1071 dones al nostre país des que tenim dades comptabilitzades (2003). 168 a Catalunya. També, en aquests 7 anys, 37 menors (4 a Catalunya) han estat assassinats pels seus maltractadors (dades 1nov 2020). Les dades només són la punta de l’iceberg.
Urgeix frenar l’ofensiva masclista mundial contra els drets de les dones. És el nostre deure posar en valor el llegat polític socialista i declarar la nostra contundent aposta per les polítiques feministes com a instrument vital per aconseguir la igualtat real i efectiva entre dones i homes.
Només el feminisme garanteix una societat lliure de masclisme.
En un moment com l’actual, on els partits de dreta i ultradreta fan discursos neomasclistes atacant el feminisme i qüestionant la violència masclista, des del feminisme socialista responem amb ideologia. Necessitem un govern feminista que aposti per un nou contracte social, mitjançant la incorporació de la perspectiva feminista al global de les polítiques públiques. En paraules de Dolors Renau “Els drets de les dones són drets humans i s’han de garantir”.
El passat octubre es va publicar la “Macroenquesta de violència contra la dona”. Les dades són esfereïdores. El 34,2 % de les dones han sofert violència per part de les seves parelles o exparelles. El 47,2 % no ha denunciat ni ha utilitzat els serveis públics d’ajuda. El 40,4 % ha sofert assetjament sexual (el 60,5 % de les joves entre 16 i 24 anys). A més, s’incrementen les violències sexuals grupals a noies menors, fent patent l’arrelament de la cultura de la violació sobre la base de l’accés precoç a la pornografia online i al consum de la prostitució.
En el marc del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, l’any passat es va publicar l’estudi sobre Dones majors de 65 anys víctimes de violència de gènere, que revelava una violència sostinguda en el temps amb dades esfereïdores: el 40 % de les víctimes ha sofert violència durant més de quaranta anys i el 27 % la va patir, entre dues i tres dècades. Parlem de tota una vida de vexacions, agressions, control i por. Un col·lectiu, especialment vulnerable, que requereix tota la nostra atenció. Una cosa similar succeeix amb les dones rurals. La seva situació és, en molts casos, tremendament dura per la seva invisibilitat social en estar relegades a l’àmbit privat i aïllades geogràficament, tal com indica l’estudi Dones víctimes de violència de gènere en el món rural realitzat per FADEMUR en compliment del Pacte d’Estat.
Com ja vàrem advertir, la pandèmia sí que coneix de gènere i ha empitjorat la situació de moltes dones. Les trucades al 016 es van incrementar exponencialment a tot el territori durant el confinament.
En aquest context de gravetat, les i els socialistes reivindiquem les polítiques feministes com l’eina més útil per fer front a una situació insostenible que agreugen els partits neomasclistes:
1. Reivindiquem la coeducació que trenqui rols sexistes i violents.
2. Reivindiquem la tolerància zero social davant de qualsevol mena de violència masclista.
3. Reivindiquem l’aplicació de la perspectiva feminista a totes les accions polítiques.
4. I, a més, reivindiquem un Estat del benestar fort per garantir serveis que alliberin les dones del treball reproductiu, com a part de l’estratègia contra la feminització de la pobresa i de la precarietat de caràcter estructural que patim pel fet de ser dones.
Les dones només hem avançat en drets amb governs socialistes: el dret al divorci i a l’avortament, la Llei integral contra la violència de gènere i l’actual Pacte d’Estat, la Llei d’autonomia personal i atenció a la dependència, la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes, la lluita contra la bretxa salarial o l’equiparació dels permisos de paternitat i maternitat, són només alguns exemples, igual que el Reial decret aprovat pel Govern el passat 31 de març de Mesures urgents en matèria de protecció i assistència a les víctimes de violència de gènere, a les víctimes d’explotació sexual, tràfic de dones i nenes amb finalitat d’explotació sexual o agressions sexuals.
En canvi, per a l’actual Govern de la Generalitat, la lluita contra el masclisme no és prioritària. Així ho mostren els seus pressupostos i les seves prioritzacions polítiques. Les polítiques destinades a les dones tenen actualment un pressupost de 10M€; 2 milions d’euros menys que en 2010. Catalunya té una xarxa d’atenció que arriba només a una de cada deu dones víctimes de violència masclista. Nou de cada deu dones queden fora de qualsevol mena d’atenció. Tenim només vuit serveis d’informació i atenció especialitzades (SIE), on treballen 59 professionals per a ajudar les dones i menors víctimes de la violència masclista de tota Catalunya. No obstant això, a l’hora de dissenyar els pressupostos, el Govern ha estat incapaç de destinar recursos propis per adaptar els serveis a les necessitats reals de les supervivents. Una societat que aspira a ser realment democràtica i socialment justa no pot permetre que la meitat de la població pateixi violència.
Per això per a nosaltres, la lluita contra la violència masclista és una qüestió d’Estat. El govern socialista ha transferit recursos del Pacte d’Estat per lluitar contra la violència de gènere. Ho ha fet per incrementar els recursos i les accions polítiques, no per reemplaçar les polítiques que haurien de fer i no fan alguns Governs autonòmics que, com a Catalunya, tenen les competències transferides.
Com a partit socialista i per tant, feminista, denunciem aquesta inacció del Govern de la Generalitat, i reivindiquem que Catalunya necessita un canvi. A partir del 15 de febrer, la Generalitat ha de liderar i garantir polítiques transversals feministes per a:
1. Fomentar la coeducació al llarg de la vida per construir una ciutadania plena.
2. Ser un govern exemplar en la lluita contra la violència masclista.
3. Garantir la igualtat laboral i la igualtat salarial.
4. Promoure la corresponsabilitat fomentant nous models de masculinitat.
5. Lluitar contra el tràfic de dones i nenes amb finalitat d’explotació sexual i perseguir el proxenetisme.
Com a socialistes, ratifiquem el nostre ferm compromís amb les polítiques feministes, els drets de les dones i l’erradicació de qualsevol mena de violència contra les dones.
Perquè sense drets no hi ha igualtat. Perquè sense igualtat no hi ha llibertat. Reivindiquem una societat lliure de violència masclista. Davant els atacs als drets de les dones, necessitem governs feministes!