Patrimoni cultural

La figura de Joan Vila-Puig

Sant Quirze 1890 - Sabadell 1963

Juntament amb Rafael Durancamps i Joan Vila Arrufat, Vila-Puig ha estat un dels deixebles més cèlebres de Joan Vila Cinca. Quan tenia catorze anys, la seva família es va traslladar a Sabadell i va ser gràcies a això que va conèixer a Vila Cinca, el qual el va encaminar vers la pintura. Guiat pel seu mestre, Vila-Puig es va matricular a l'Escola de Belles Arts Llotja on va tenir de professor Modest Urgell entre altres. Després, i gairebé coincidint amb Vila Arrufat, va ser pensionat per l'Ajuntament de Sabadell per anar a Madrid a la Real Escuela de Bellas Artes de San Fernando, amb els professors Moreno Carbonero i Julio Romero de Torres. En aquesta ciutat, aviat va conèixer el reputat crític José Francés, que el va promocionar constantment. A l'inici del anys vint, va anar, com Vila Arrufat, a París i a Itàlia, però, malgrat tot, no en va rebre una influència persistent. Vila-Puig, a l'inrevés que molts dels seus companys de generació que preferien la figura, es va decantar pel paisatge, influït, sens dubte, per Vila Cinca, Urgell, Vancells i, posteriorment, per Joaquim Mir. Als anys trenta, el seu estil es va consolidar, definint-se pel gust rural, sense efectismes, amb una interpretació del paisatge que va esdevenir ben pròpia. Va obtenir nombrosos guardons i un èxit gairebé constant a Sabadell, Barcelona i Madrid, on va ser molt apreciat.

La rodalia sabadellenca va ser el tema preferent i el més celebrat de tota la seva obra. Vila-Puig va influir en molts joves artistes locals i va definir una marcada tendència cap al paisatgisme entre l'art sabadellenc de la postguerra fins gairebé entrats els anys seixanta. Fins a la seva mort, fou admirat i enaltit pels seus coetanis, pel seu art i per la seva bonhomia. Va ser el descobridor i fidel intèrpret del baix Vallès, principalment del llogarret de la Santiga, que va internacionalitzar i convertir en un nou Barbizon, o la Meca dels pintors, que en gran profusió van seguir el seu camí. El seu art és l'expressió serena i sincera, però robusta i vigorosa, a més de fresca i espontània, del paisatge català. L'humil ruralisme i l'amor a la natura es desprenen dels seus quadres, amb una lírica poesia, que corprèn i emociona. La pinzellada llisca i amorosa evoca els camins amb les fondes roderes i els contrallums hivernals meravellosos de la seva terra, amb una execució perfectament expressada i personalíssima.

Sant Quirze del Vallès compta actualment amb la casa natal de Joan Vila-Puig rehabilitada per l'Ajuntament entre els anys 2002 i 2005. L'equipament cultural té per objectiu fer la divulgació de l’obra pictòrica del pintor santquirzenc des de la casa que el va veure néixer, i per l’altra, oferir a la població un museu de costums de la vida rural del Sant Quirze del segle XIX.

Continuum

A la rotonda de l’estació dels FGC i pel parc de les Morisques ens trobem el “Continuum”. Tom Carr va dissenyar aquesta singular estructura guiat pel concepte de transformació que Sant Quirze ha viscut en els últims temps i la projecció que aquest té respecte la resta del món.

“Continuum” cus el territori de forma poètica i dona a diferents espais del municipi el sentit de pertànyer a una mateixa unitat, ja que l’obra apareix i desapareix per tot el territori, com si d’un fil de cosir es tractés.

Escultura de la Dona del Neolític

En representació de la dona prehistòrica i obra de l’artista local Jaume Cases, aquesta escultura de més de dos metres d’alçada està elaborada en bronze i ubicada al parc de les Morisques.

Escultura de Rafael Casanova

A la Plaça 14 d’Abril, a la zona del Mas Duran, es troba el bust dedicat al conseller Rafael Casanova, obra de l’artista local Jaume Cases. Aquesta escultura, de gairebé dos metres i mig d’alçada, està formada per un bust de bronze de Casanova sobre un monòlit de pedra de la muntanya de Montjuic. Va ser inaugurada l’11 de setembre de l'any 2000, coincidint amb la Diada Nacional i, des d’aquella data, cada any s’hi realitza l’ofrena floral de l’11 de setembre.