Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Edificis destacats

En aquest espai podreu conèixer quins són els edificis més emblemàtics de la vila de Sant Quirze del Vallès

La Patronal és un dels edificis més destacats de Sant Quirze del Vallès

La Patronal

La Patronal és un edifici d'estil modernista que data de l'any 1922 i que es va convertir en el punt de trobada de propietaris i, en general, de la gent benestant del poble.
Durant els anys 20, 30 i 40, la Patronal esdevé el centre social i cultural del poble i acull actes socials com ara obres de teatre i, sobretot, balls. Durant la Guerra Civil, s'hi organitzen balls en benefici dels ferits per la guerra.

En l'estat original, la part de dalt de l'edifici era la sala de ball i també disposava d'un petit escenari. Avui aquesta sala es denomina Sala Josep Brossa, un nom escollit mitjançant la participació ciutadana en record a aquest fill del poble, que va assolir grans coneixements musicals i va recuperar la Coral Infantil de la Societat Coral per cantar les caramelles per Pàsqua i posteriorment va dirigir la Coral d’adults. Als anys 80, en Josep Brossa ocupà el càrrec de Jutge de Pau al poble.

La part del darrere de l'edifici, actualment un pati, era un jardí on s'hi celebrava el tradicional ball del fanalet. 

La Sala inferior és avui la sala Salut Pastor. Rep el nom arran d'un procés participatiu que va escollir anomenar-la així en homenatge a una activista cultural, glosadora i difusora de la cultura popular, una de les màximes impulsores de la Mostra Nacional de Glosa, i persona activa en la defensa de l’escola catalana. Era professora a l’Institut Sant Quirze, membre de l’AMPA El Turonet.

Després de la Guerra Civil, l'edifici de la Patronal es va dividir en dues parts, que van allotjar el Cafè Espanyol i un taller.
L'any 1998 s'inicien les obres de rehabilitació de l'edifici, que es transforma en un nou equipament per a Sant Quirze.
Actualment s'hi realitzen tot tipus d'actes i esdeveniments culturals.

La casa del pintor santquirzenc Joan Vila Puig és un exemple de com eren les cases del poble quan Sant Quirze del Vallès era un municipi petit, dedicat a la pagesia.

paticasaculturavilapuig.jpg

L’any 2002, l’Ajuntament va iniciar la rehabilitació de la Casa natal del pintor Joan Vila Puig per poder comptar amb un nou espai dedicat a la cultura.
Aquest equipament va obrir les seves portes el juny de 2005 amb dos objectius: per una banda, fer la divulgació de l’obra pictòrica del pintor quirzetenc des de la casa que el va veure néixer, i per l’altra, oferir a la població un museu de costums de la vida rural del Sant Quirze del segle XIX.Després de la mort de Joan Vila Puig, la casa va ser heretada pels seus fills, i, el desembre de l’any 1999, va ser adquirida per l’Ajuntament amb el compromís de rehabilitar-la respectant algunes de les estances originals i d'ubicar-hi un equipament cultural.
Façana
La façana, amb la porta de fusta, manté el seu estat original, i hi llueix des de l’any 1945 la placa de bronze que perpetua l’homenatge que el poble de Sant Quirze dedicà al pintor. Hi trobem també el seu bust, obra de l’escultor Llorenç Cairó bon amic de Vila Puig. També s'hi exposen fotografies de la seva època escolar i d’un bon moment de plenitud pintant a la Vall d’Aran, o de la seva esposa posat en el seu cavallet, així com d'alguns dels seus paisatges més representatius. S’hi mostra també la taula de treball i la cadira que l’acompanyaren sempre.
Habitació de la casa
A l’habitació, hi podem veure la llar de foc mantinguda en l'estat original. Això fa suposar que era en aquesta sala on feia vida la família, perquè, si considerem que el foc ha estat sempre un element aglutinador, des de la sala es podia veure també qui entrava a la casa i a la botiga. Al bell mig del terra de la cambra, hi trobem encara el forat a través del qual, en època de verema, el raïm s’abocava al cup que hi ha al final del celler.
La cuina es conserva exactament igual que al segle XIX; cap dels seus elements ha estat modificat ni suprimit: segueixen al seu lloc fogons, aigüera, escorreplats i les boniques rajoles decorades de les parets.
Celler
Un altre dels espais que manté el seu estat original és el celler amb les seves bótes. A les parets es poden veure els pilars de totxo que suporten l’estructura de la casa i aguanten la bella volta de maó, en la qual hi ha encara restes de les canyes que serviren per bastir-la. És un lloc agradable, de temperatura constant, fresca a l’estiu i càlida a l’hivern, en el qual s'hi ha col·locat una taula original de la casa.
El pati
El pati és el lloc emblemàtic de la casa. Quan hi sortim, el primer que trobem, a mà esquerra, és la comuna, que s’ha mantingut en la restauració. Tot seguit, el forn de coure pa, en el qual encara es pot veure les cendres de l'última cuita. A pocs metres, hi ha el pou, en què s’endevina aigua a poca fondària.
Sala Exposicions Pintor Vila Puig
El que més ha canviat de la casa han estat les dues plantes, en les quals s'han suprimit totes les habitacions i s'hi ha anivellat el terra per convertir-les en sales d’exposició i celebració d'actes i activitats diverses.

COOPERATIVA.png

En contraposició a l'espai dedicat als patrons i la classe benestant com era la Patronal, el lloc on es reunia la classe treballadora era la Cooperativa Agrícola, obra de l'arquitecte Josep Renom. Situada a la plaça de la Vila, davant de l'Ajuntament, data de l'any 1917. També d'estil modernista, era el lloc on es feia teatre, se celebraven balls i també hi havia un cafè. Durant molts anys va acollir el cinema de Sant Quirze fins als anys 80.

Avui és un edifici de titularitat privada. 


Des del Camí dels Monjos, en el punt del Mirador de la Torre de Guaita, i trencat pel camí que surt a la dreta, el Camí de Sant Feliuet, arribarem a l’Ermita de St. Feliuet de Vilamilanys.

Sant Feliuet de Vilamilans

L’Església de Sant Feliuet de Vilamilanys, és un exemple d’església pre-romànica d’una sola nau, absis rectangular i dues capelles formant creuer. A la nau hi ha tres finestres petites, una a cada façana. Aquest temple és una construcció amb restes molt antigues que ha sofert diverses modificacions i reformes en el decurs del temps, de tal manera que resulta molt difícil destriar els elements que corresponen a cada època. Sembla ser que va patir una primera reconstrucció l’any 1032 seguint la mateixa planta anterior i substituint la coberta original, que de ben segur seria de fusta i palla, amb una volta de pedra.
L’any 1428 s’agregà aquesta ermita com a sufragània de la parròquia de Sant Quirze.

Des de finals del segle XIX la família Margenat de Can Corbera, masia veïna a l’ermita, va quedar responsable de la capella i en guardaven les claus i alguns altres objectes de culte. L’any 1929 hi foren realitzades unes obres de consolidació i restauració dels altars.

Durant el 1936 el mobiliari fou destruït. Al 1949 s’hi van fer les obres que li configuren l’estat actual. Les obres van anar a càrrec del seu nou propietari, en Feliu barnola, el qual poc abans també havia adquirit la masia veïna de Can Ferran. En aquesta restauració, en baixar tres metres el nivell del sòl, es va trobar una arar de marbre blanc amb una inscripció que permet datar la seva construcció entre els segles IV i Vè. Una còpia feta amb guix pot veure’s en el Museu d’història de Sabadell.

En el moment de construir-se l’ermita aquesta agrupava la gent de les cases de camp de la contrada per al culte religiós. La població de l’actual terme municipal de Sant Quirze estava organitzada en cases de camp disperses, ja que no va ser fins cap al segle Xè o XIè. Que aquesta es va concentrar en un nucli al voltant de la parròquia actual.

Avui dia l’ermita és de propietat particular.

Escampades per tot el municipi, les masies formen part del paisatge de Sant Quirze del Vallès. Recorden el passat rural de la Vila, quan l'agricultura era una part important de l'economia.

Les masies de Sant Quirze són, en general, senzilles arquitectònicament, però tot i així, es poden observar diferents estructures i dimensions.

CAN BARRA

masia can barra
Masia can Barra

La masia de Can Barra és de propietat municipal i consta d'un conjunt d'edificacions que s'han remodelat i que actualment acullen l'Escola Municipal d'Adults L'Olivera i l'Escola Municipal de Música.

Els edificis d'aquest complex consten de la masoveria, un gran celler, un cup per trepitjar raïm i magatzems propis d'una explotació agrícola ramadera.
Al costat de la masoveria hi ha una gran torre bastida pels antics propietaris l'any 1888, la Torre Gorina, que va servir d'escola els anys 1937 i 38, ja que les escoles del poble eren insuficients pel gran nombre d'infants refugiats que va acollir Sant Quirze amb motiu de la guerra.

Torre Gorina
Torre Gorina

A la part posterior de la masia hi ha una zona d'horta.

MASIA DE CAN FELIU

Masia de Can Feliu
Masia de Can Feliu

La Masia de Can Feliu és de propietat municipal. Havia estat un conjunt d'edificacions important que constava de cases per a masovers, quadres per al bestiar, un gran celler amb el seu cup per trepitjar raïm. Avui acull serveis municipals i el seu entorn permet celebrar-hi diferents actes populars. A nivell històric, la casa va conèixer la màxima prosperitat entre els anys 1915 i 1935. Tenia un sistema de regadiu amb canalitzacions d'obra que portaven l'aigua a la zona d'horts, situada al pla on avui hi ha el parc de Can Feliu. Durant molts anys, l'aigua de Can Feliu va abastir els cases del poble.

MAS DURAN

Mas Duran
Mas Duran a l'any 1920

Avui, el Mas Duran és una zona urbanitzada al voltant del que era l'antic mas propietat de la família Duran de Sabadell. Encara es conserva l'edifici principal, tot i que el seu voltant poc recorda al que era en el seu moment.  A molt poca distància de la masia hi havia la font de les Morisques, coneguda també com a Taula Rodona. Actualment el parc de les Morisques és un dels més importants del poble.

Font: Masies de Sant Quirze del Vallès. GHISQ i Ajuntament de Sant Quirze del Vallès